No. La feina que feia l’Andreu [Subies] ara la faig jo, però és la mateixa. Evidentment, hem de tenir iniciativa pròpia, però la consigna és continuar treballant de valent.

Tothom té el seu estil, i jo tinc el meu. Però l’Andreu i jo som similars i no hem de fer les coses molt diferents de com les fèiem fins ara.

L’Andreu és una persona que portava molt personalment totes les coses. Jo també soc així, però potser delego una mica més que ell.

Fins ara, tot el que ha fet l’Andreu ha estat molt correcte i, més que millorar, hem de continuar innovant. Hem de treballar i pensar a fer noves campanyes que puguin afavorir els clubs, reinvertir els recursos econòmics en ells.

Aquesta casa no té res a veure amb la que ens vam trobar. Fa set anys, la FCF estava totalment arruïnada, i ara està sanejada. Això era una federació antiga, vella; i ara és una federació moderna i nova. Som una federació del 2020, la millor territorial que hi ha a tot Espanya.

El Portal del Federat són 24 euros anuals, només 2 euros al mes per jugar a futbol. I donem el millor servei informàtic del mercat, amb una gran web, una molt bona aplicació, actes actualitzades a l’instant... Tot això té un cost i requereix una quantitat de recursos humans, cosa que val diners. També tenim catorze delegacions que s’han de mantenir, i fa goig veure com han quedat...

Dir el que s’ha dit sobre la mutualitat és fer demagògia. Qui sap com funcionen les coses, sap que això no es pot regalar. Qui diu una altra cosa, no en té ni idea. Les quotes de la mútua les imposa Madrid. Si nosaltres subvencionem la mútua, el que costa s’ha d’aprovisionar. Si creiem que tenim prou diners a la FCF per subvencionar-ho tot, fem-ho. I tornarem a estar arruïnats com fa set anys, que vam estar a punt d’abaixar la persiana. El que s’ha de fer és gestionar bé, no parlar per parlar.

Em cou perquè es diuen mentides. Pel món has d’anar amb la veritat al davant, i jo he anat sempre amb la veritat al davant.

Les hauria guanyat segur. Quan l’Andreu va decidir anar a Madrid, el més fàcil per a mi era quedar-me dos anys aquí, sense eleccions ni històries. Dos anys còmode. Però vaig trobar més ètic convocar eleccions. I si convoques eleccions, és perquè vols que n’hi hagi. Després, si la gent no treballa bé és problema seu. Qui es vol presentar, els precandidats, han de saber on va. Després, saber les normes i, després, treballar i buscar el que han de buscar per presentar-se. Si no ho fan així, doncs no hi ha eleccions. A veure si això serà també culpa meva.

Gens ni mica, perquè ho hem fet tot legalment. Em preocuparia si no haguéssim actuat dintre de la legalitat.

Doncs un contra un rival que sigui dels importants. No contra un cent i escaig del món. Fins ara, jugant-se per Nadal, el partit era una obligació i venia qui podia venir, no hi havia rivals disponibles en dates en què tothom estava de celebració. Això ha canviat, si tenim una data FIFA, hem d’apujar l’aposta i oferir a qui vulgui veure un partit de Catalunya alguna cosa millor. Ara bé, això té un cost i necessitem la col·laboració de tothom, la festa no la pot pagar tota la federació.

En els últims anys s’han fet tantes reivindicacions a Catalunya que el partit de la selecció ha passat de ser un partit reivindicatiu a un partit de futbol més. Ara costa més omplir els estadis, perquè ve la gent que vol veure futbol.

Un partit de la selecció catalana crec que s’ha de fer a Barcelona. Al camp del Barça ja no ho dic, perquè, per no omplir-lo... Però tenim Cornellà-el Prat o Montjuïc. En tot cas, primer toca tenir el partit i després decidirem on es fa.

És molt positiu, perquè ens permet tenir fil directe amb Madrid. A més a més, l’Andreu no està sol, ja que hi ha quatre o cinc catalans més en bones posicions. Ja no és com abans, que no n’hi havia cap i tot s’havia d’aconseguir més a base de camaraderia.

És que nosaltres som la territorial número u d’Espanya en tot: en llicències i en importància. A Madrid són bastant llestos i es volen envoltar de gent bona, sigui catalana, murciana o andalusa. La decisió intel·ligent per part del president de la RFEF és envoltar-se de gent bona. Jo també ho intento fer.

L’Andreu ja va fer la campanya Orgullosa, que crec que és la campanya més agressiva que hem fet mai a la FCF i encara ha de durar una temporada més. Crec que s’ha afavorit de forma important els clubs i les jugadores, i s’ha notat en el nombre de llicències.

He de dir que el futbol femení ha millorat moltíssim. Fa anys era difícil veure alguna cosa en un partit de futbol femení, era molt avorrit. Avui, en canvi, vas a un partit de futbol femení i et planteges si es juga millor en el masculí o en el femení. Hi ha futbolistes molt bones.

Era l’últim esglaó. Vaig ser president de club molts anys [al Sabadell] i vaig presidir també una junta electoral. Hi ha molta gent que voldria presidir la Federació Catalana de Futbol, però en aquest moment m’ha tocat a mi. És el que em quedava, perquè he tingut tots els càrrecs possibles en el món del futbol.

Jo no cobro. El sou no és hereditari, s’ha d’aprovar en una assemblea. De moment no m’he plantejat anar a cap assemblea a proposar el tema del sou.

De moment no m’ho plantejo perquè entenc que primer m’he de posar a treballar. L’Andreu va estar quatre o cinc anys sense cobrar, i jo n’hi puc estar un o dos. No passa res. Primer hem de demostrar que servim i som bons. Abans de recollir s’ha de sembrar, i ara és el moment de sembrar.

Sí. O no. Depèn. El meu pensament ara és que no, però potser d’aquí a un any i mig penso una altra cosa.