No. La feina que feia l’Andreu [Subies] ara la faig jo, però és la mateixa. Evi­dent­ment, hem de tenir ini­ci­a­tiva pròpia, però la con­signa és con­ti­nuar tre­ba­llant de valent.

Tot­hom té el seu estil, i jo tinc el meu. Però l’Andreu i jo som simi­lars i no hem de fer les coses molt dife­rents de com les fèiem fins ara.

L’Andreu és una per­sona que por­tava molt per­so­nal­ment totes les coses. Jo també soc així, però pot­ser delego una mica més que ell.

Fins ara, tot el que ha fet l’Andreu ha estat molt cor­recte i, més que millo­rar, hem de con­ti­nuar inno­vant. Hem de tre­ba­llar i pen­sar a fer noves cam­pa­nyes que puguin afa­vo­rir els clubs, rein­ver­tir els recur­sos econòmics en ells.

Aquesta casa no té res a veure amb la que ens vam tro­bar. Fa set anys, la FCF estava total­ment arruïnada, i ara està sane­jada. Això era una fede­ració antiga, vella; i ara és una fede­ració moderna i nova. Som una fede­ració del 2020, la millor ter­ri­to­rial que hi ha a tot Espa­nya.

El Por­tal del Fede­rat són 24 euros anu­als, només 2 euros al mes per jugar a fut­bol. I donem el millor ser­vei informàtic del mer­cat, amb una gran web, una molt bona apli­cació, actes actu­a­lit­za­des a l’ins­tant... Tot això té un cost i reque­reix una quan­ti­tat de recur­sos humans, cosa que val diners. També tenim catorze dele­ga­ci­ons que s’han de man­te­nir, i fa goig veure com han que­dat...

Dir el que s’ha dit sobre la mutu­a­li­tat és fer demagògia. Qui sap com fun­ci­o­nen les coses, sap que això no es pot rega­lar. Qui diu una altra cosa, no en té ni idea. Les quo­tes de la mútua les imposa Madrid. Si nosal­tres sub­ven­ci­o­nem la mútua, el que costa s’ha d’apro­vi­si­o­nar. Si cre­iem que tenim prou diners a la FCF per sub­ven­ci­o­nar-ho tot, fem-ho. I tor­na­rem a estar arruïnats com fa set anys, que vam estar a punt d’abai­xar la per­si­ana. El que s’ha de fer és ges­ti­o­nar bé, no par­lar per par­lar.

Em cou perquè es diuen men­ti­des. Pel món has d’anar amb la veri­tat al davant, i jo he anat sem­pre amb la veri­tat al davant.

Les hau­ria gua­nyat segur. Quan l’Andreu va deci­dir anar a Madrid, el més fàcil per a mi era que­dar-me dos anys aquí, sense elec­ci­ons ni històries. Dos anys còmode. Però vaig tro­bar més ètic con­vo­car elec­ci­ons. I si con­vo­ques elec­ci­ons, és perquè vols que n’hi hagi. Després, si la gent no tre­ba­lla bé és pro­blema seu. Qui es vol pre­sen­tar, els pre­can­di­dats, han de saber on va. Després, saber les nor­mes i, després, tre­ba­llar i bus­car el que han de bus­car per pre­sen­tar-se. Si no ho fan així, doncs no hi ha elec­ci­ons. A veure si això serà també culpa meva.

Gens ni mica, perquè ho hem fet tot legal­ment. Em pre­o­cu­pa­ria si no haguéssim actuat din­tre de la lega­li­tat.

Doncs un con­tra un rival que sigui dels impor­tants. No con­tra un cent i escaig del món. Fins ara, jugant-se per Nadal, el par­tit era una obli­gació i venia qui podia venir, no hi havia rivals dis­po­ni­bles en dates en què tot­hom estava de cele­bració. Això ha can­viat, si tenim una data FIFA, hem d’apu­jar l’aposta i ofe­rir a qui vul­gui veure un par­tit de Cata­lu­nya alguna cosa millor. Ara bé, això té un cost i neces­si­tem la col·labo­ració de tot­hom, la festa no la pot pagar tota la fede­ració.

En els últims anys s’han fet tan­tes rei­vin­di­ca­ci­ons a Cata­lu­nya que el par­tit de la selecció ha pas­sat de ser un par­tit rei­vin­di­ca­tiu a un par­tit de fut­bol més. Ara costa més omplir els esta­dis, perquè ve la gent que vol veure fut­bol.

Un par­tit de la selecció cata­lana crec que s’ha de fer a Bar­ce­lona. Al camp del Barça ja no ho dic, perquè, per no omplir-lo... Però tenim Cor­nellà-el Prat o Montjuïc. En tot cas, pri­mer toca tenir el par­tit i després deci­di­rem on es fa.

És molt posi­tiu, perquè ens per­met tenir fil directe amb Madrid. A més a més, l’Andreu no està sol, ja que hi ha qua­tre o cinc cata­lans més en bones posi­ci­ons. Ja no és com abans, que no n’hi havia cap i tot s’havia d’acon­se­guir més a base de cama­ra­de­ria.

És que nosal­tres som la ter­ri­to­rial número u d’Espa­nya en tot: en llicències i en importància. A Madrid són bas­tant lles­tos i es volen envol­tar de gent bona, sigui cata­lana, mur­ci­ana o anda­lusa. La decisió intel·ligent per part del pre­si­dent de la RFEF és envol­tar-se de gent bona. Jo també ho intento fer.

L’Andreu ja va fer la cam­pa­nya Orgu­llosa, que crec que és la cam­pa­nya més agres­siva que hem fet mai a la FCF i encara ha de durar una tem­po­rada més. Crec que s’ha afa­vo­rit de forma impor­tant els clubs i les juga­do­res, i s’ha notat en el nom­bre de llicències.

He de dir que el fut­bol femení ha millo­rat moltíssim. Fa anys era difícil veure alguna cosa en un par­tit de fut­bol femení, era molt avor­rit. Avui, en canvi, vas a un par­tit de fut­bol femení i et plan­te­ges si es juga millor en el mas­culí o en el femení. Hi ha fut­bo­lis­tes molt bones.

Era l’últim esglaó. Vaig ser pre­si­dent de club molts anys [al Saba­dell] i vaig pre­si­dir també una junta elec­to­ral. Hi ha molta gent que vol­dria pre­si­dir la Fede­ració Cata­lana de Fut­bol, però en aquest moment m’ha tocat a mi. És el que em que­dava, perquè he tin­gut tots els càrrecs pos­si­bles en el món del fut­bol.

Jo no cobro. El sou no és here­di­tari, s’ha d’apro­var en una assem­blea. De moment no m’he plan­te­jat anar a cap assem­blea a pro­po­sar el tema del sou.

De moment no m’ho plan­tejo perquè entenc que pri­mer m’he de posar a tre­ba­llar. L’Andreu va estar qua­tre o cinc anys sense cobrar, i jo n’hi puc estar un o dos. No passa res. Pri­mer hem de demos­trar que ser­vim i som bons. Abans de reco­llir s’ha de sem­brar, i ara és el moment de sem­brar.

Sí. O no. Depèn. El meu pen­sa­ment ara és que no, però pot­ser d’aquí a un any i mig penso una altra cosa.