No és casu­a­li­tat que el Reus no s’hagi vist tan afec­tat com es podia pen­sar pel fet de tenir només setze juga­dors en plan­ti­lla després que qua­tre fut­bo­lis­tes clau no pogues­sin ser ins­crits –Vitor, Yoda, Tito i Cuenca– i que dos més hagues­sin de can­viar d’aires –Lekic i Guzzo– per culpa dels pro­ble­mes amb el límit sala­rial. Man­te­nir una idea de joc com a pal de paller del pro­jecte espor­tiu, fer can­vis d’entre­na­dors gens traumàtics i con­ti­nuis­tes i incor­po­rar juga­dors amb un per­fil molt deter­mi­nat és el que per­met que el Reus sobre­vis­qui espor­ti­va­ment mal­grat la mala gestió econòmica. Fins i tot juga­dors fit­xats per al filial de ter­cera fun­ci­o­nen a segona A. De totes mane­res, la situ­ació econòmica deli­cada del club roig-i-negre, sobre­tot si no s’arre­gla aviat –hi ha una ampli­ació de capi­tal en marxa, amb acci­ons a la venda per part de Joan Oli­ver–, és el que a la llarga pot tren­car del tot el pro­jecte espor­tiu, per molt sòlid que sigui.

La importància de tenir un pro­jecte clar la demos­tra el Reus i també, però per defecte, l’altre equip català de segona A, el Nàstic. Tan­cada l’etapa amb Pro­mo­es­port, que va ser clau per sal­var un club en crisi però massa ines­ta­ble últi­ma­ment, i amb el deute total­ment eixu­gat, el Nàstic tenia l’opor­tu­ni­tat aquest estiu de bas­tir, per fi, un pro­jecte a llarg ter­mini, amb idees clares. Però la sen­sació és que a l’estiu es va con­fec­ci­o­nar l’equip més per opor­tu­ni­tats del mer­cat o per noms que no pas pel per­fil o per les neces­si­tats de Gor­di­llo, que ja ha estat des­tituït, i que el club con­ti­nua en la impro­vi­sació i el curt ter­mini. I ja són set entre­na­dors en menys de dos anys.