Un par­tit amb molta història: set gols, polèmica, cris­pació i desen­llaç no apte per a cors tous enmig d’una boge­ria abso­luta. El Figue­res va acon­se­guir tres punts agònics amb un gol en el minut 94 d’Èric Tor­res en un con­tra­cop. El Sant­fe­li­uenc va nave­gar entre l’èpica i la tragèdia.

Els locals van dis­po­sar del con­trol en els pri­mers minuts i fruit d’això Reñé va apro­fi­tar un refús de David Aroca per estre­nar el mar­ca­dor. Els empor­da­ne­sos van reac­ci­o­nar en el tram final del pri­mer temps cap­gi­rant el resul­tat en 180 segons. Ruiz es va fer un auto­gol i Canal va cre­uar la pilota lluny de l’abast de Toni.

La segona part va des­en­ca­de­nar les hos­ti­li­tats. El Figue­res va endu­rir el joc, el públic local es va enfu­ris­mar i els visi­tants es van que­dar amb deu juga­dors per l’expulsió de Ferrón. En l’acció poste­rior a la segona groga, de nou Canal va tro­bar el camí de la xarxa en rema­tar en segona acció un ser­vei de córner. El par­tit sem­blava dat i beneït. No obs­tant això el Sant­fe­li­uenc va treure orgull i rauxa. Els locals van anar recu­lant i Sani va saber apro­fi­tar una pas­sada de Rovira per fer el 2-3 i inau­gu­rar vint minuts frenètics de fut­bol domi­nats per la cris­pació entre la gra­de­ria i els fut­bo­lis­tes visi­tants. A set del final, Romo es va inven­tar un xut a la mitja volta que va sig­ni­fi­car l’empat. I en el 94’ una con­tra ben exe­cu­tada pels visi­tants la va apro­fi­tar amb una rema­tada Èric Tor­res.