El camí, ja mig traçat
En l’equador. Acabada la primera volta, la taula ha quedat dividida en tres grans blocs: els tres conjunts capdavanters, la lluita per entrar en la promoció i la batalla per evitar el descens
Amb un equip més del que és habitual, la lliga serà llarga i hi haurà sis punts més en joc que els altres anys, però acabada la primera volta els equips ja han començat a definir els seus destins en una classificació dividida en tres grans blocs: els tres equips capdavanters, els aspirants a colar-se a la promoció d’ascens i els conjunts que lluitaran per evitar el descens, enguany amb quatre places marcades en vermell.
Sense cap equip que hagi pogut repetir la trajectòria imperial de l’Espanyol B el curs passat i amb una llista notablement més reduïda de conjunts que ambicionaven, a principi de curs, com una obligació lluitar per l’ascens de categoria, l’Hospitalet, el Llagostera i el Prat han estat els tres conjunts que millor s’han sabut adaptar al que requereix la competició: regularitat i solidesa al darrere. Els de la franja, campions d’hivern, van viure un moment delicat en l’equador de la primera volta, però s’han sabut recuperar gràcies a mig novembre i un desembre espaterrants, mentre que els blaugrana i els potablava sempre han estat en la zona noble des de l’inici, gràcies sobretot al seu gran paper al seu estadi. Els d’Oriol Alsina, per exemple, al municipal només coneixien la victòria, fins que una ensopegada en l’última jornada contra l’Ascó els va fer perdre la imbatibilitat i la primera posició: “No ens hem de quedar amb aquesta derrota, sinó valorar tot el que hem fet fins ara. Tenint en compte que l’equip és nou, no m’esperava acabar la primera volta amb els punts ni la classificació que tenim”, va dir el seu tècnic en acabar el duel.
El Sant Andreu, l’absent
L’any passat ja va jugar la promoció d’ascens i, gràcies a una excel·lent ratxa de nou partits sense perdre, el Terrassa s’ha col·locat en la quarta plaça en aquest final d’any. Una posició a la qual també aspira un altre bloc consolidat com el Vilafranca i algunes de les sorpreses agradables del curs: l’Horta de Nacho Castro, el Reus B –que s’ha sabut sobreposar a la delicada situació institucional que viu l’entitat– i fins i tot l’Europa i el Granollers. Però, per pressupost i plantilla, en la zona mitjana de la taula no hi ha cap equip més favorit que el Sant Andreu per entrar en la zona de promoció d’ascens. El problema és que la copa Catalunya i la copa han fet que el conjunt quadribarrat, força condicionat també per les lesions, hagi perdut pistonada en la lliga i hagi acabat la primera volta a vuit punts de la quarta posició. “Hem de fer una gran segona volta, però qui ens doni per morts es podria endur una sorpresa. Primer hem de mirar els rivals més immediats, superar-los i així després ens podrem centrar en la lluita per la promoció”, va avisar el seu tècnic, Mikel Azparren.
La foscor
Es fa complicat trobar una nota positiva en la trajectòria del Martinenc i el Santboià, els dos conjunts que tanquen la taula ja força despenjats de la zona de salvació. Els del Baix Llobregat van haver de canviar la planificació de la temporada per culpa de la multa de la Seguretat Social i ja sabien que no seria un curs gens fàcil, però mai han mostrat senyals que convidin a l’optimisme, mentre que la temporada dels del Guinardó és clarament de més a menys. Amb Miguel López no van començar del tot malament el curs i van merèixer que la primera victòria arribés abans. Però, quan van sumar els primers tres punts contra el Reus B, tot va empitjorar, amb la gran taca negra de l’11-0 encaixat al camp de l’Hospitalet. El Castelldefels i la Fundació Grama completen la zona de descens directe, mentre que el Sants i l’Ascó no tenen gaire marge d’error.
REACCIÓ
19 punts dels últims 21 han permès a l’Hospi acabar l’any en primera posicióLA REVELACIÓ
L’Horta, la gran sorpresa del curs, s’ha colat en la lluita per la quarta posicióEl Prat: 14 partits sense encaixar
No encaixar per assegurar-se, almenys, un punt. Una idea de lògica indiscutible que ha funcionat d’allò més bé als tres millors equips d’aquesta primera volta de campionat. El Prat va començar el curs amb uns números de rècord, i Andrés Díez, el seu porter titular, no va recollir la pilota del fons de la xarxa en els deu primers partits. Va ser a partir d’aleshores quan l’equip va començar a perdre pistonada i a encaixar gols –set en les últimes quatre jornades i només cinc en les setze anteriors–. En total, els de Pedro Dólera han deixat la porteria a zero en catorze partits, una xifra estratosfèrica. D’altra banda, l’Hospitalet, líder i conjunt menys golejat, no ha encaixat en tretze enfrontaments, en contraposició amb els deu del Llagostera.
Només tres canvis a les banquetes
Ja a l’estiu, les direccions esportives van apostar majoritàriament per la continuïtat a la banqueta, amb gairebé dos terços dels conjunts renovant els seus tècnics, i la tendència ha seguit en aquest inici de curs, en què només han caigut tres entrenadors. En la jornada 12, Leo López va ser destituït de l’Ascó i el seu cos tècnic –encapçalat per Javi Garcia– va agafar les regnes de l’equip. Precisament, en la seva estrena al camp del Martinenc van acabar de definir el destí de Miguel López, que va dimitir en la jornada següent: “La situació és límit i he de fer un pas al costat”, va dir López. Per acabar, ara fa dues jornades el Santboià va fer fora Camilo Vázquez i va donar les regnes a Piti Belmonte, el preparador que havia de començar el curs.
Publicat a
Notícies
Dilluns,1 juliol 2024