Territorial

Futbol formatiu

Sant Gabriel

Renaixement al Besòs

Sense equip amateur, el club de Sant Adrià està vivint la seva millor època, a l’ombra de les grans acadèmies

Cuida amb la mateixa implicació la base masculina i la femenina, i ha format jugadors com Oleguer, Luis García, Pinilla, Cristina Baudet o Laia Aleixandri

“Som un club humil”, declara Gori Peralta, pre­si­dent del Sant Gabriel. Una afir­mació que a pri­mera vista sorprèn, si ens fixem en el gran estat de forma que té aquesta tem­po­rada un dels clubs històrics del fut­bol català pel que fa a for­mació i model a seguir quant a la mateixa importància que dona als equips mas­cu­lins i feme­nins. Amb les Tres Xeme­ne­ies de tes­ti­moni, el cor de l’enti­tat amb més renom espor­tiu a Sant Adrià de Besòs batega amb més força que mai, i així ho reflec­tei­xen els resul­tats dels seus equips. “Fa 20 anys vam tenir una bona gene­ració en cate­go­ria juve­nil però, glo­bal­ment, mai tan bona com l’actual”, hi afe­geix Peralta. Si dues tem­po­ra­des enrere els epi­so­dis cardíacs eren habi­tu­als al Ruiz Casado per asso­lir sal­va­ci­ons in extre­mis a divisió d’honor, el Sant­gra comença a plan­tar cara en l’actu­a­li­tat per dis­pu­tar cara a cara els par­tits a la Damm, la gran acadèmia per anto­nomàsia del fut­bol català.

Amb 45 equips, la columna ver­te­bral adri­a­nenca es reforça a par­tir de les cate­go­ries infe­ri­ors mas­cu­li­nes, amb els infan­tils i els cadets en el màxim sos­tre pos­si­ble. En cate­go­ria feme­nina, és l’equip de l’Estat espa­nyol amb més noies: 170 juga­do­res. Aquesta essència i filo­so­fia for­ma­tiva s’ha traduït en diver­ses for­na­des de juga­dors de renom, com ara Ole­guer Pre­sas, Cris­tian Del­gado, Luis García, Pini­lla o Car­los Clerc, així com talents emer­gents que han mar­xat fa no gaire a la Dani Jar­que o a Sant Joan Despí: Gui­llem Coro­mi­nas, Ale­jan­dro Pérez, Ale­jan­dro Balde o David Navarro.

“En qua­tre anys hem fet un salt enorme, i no només de cate­go­ries. Barça, Espa­nyol i Girona es tro­ben en un altre nivell que la resta, amb una estruc­tura pro­fes­si­o­nal a la qual ningú més podrà arri­bar. Tot i això, es com­pe­tirà sem­pre con­tra ells. A par­tir d’aquí, crec que apa­rei­xem en el següent esglaó, i ens hem de man­te­nir en aquesta línia any rere any”, exa­mina el direc­tor espor­tiu de l’enti­tat, Xavi Mira­cle.

Una porta oberta en el futbol femení
A partir d’un viatge a Suècia durant l’estiu del 1995, Joan Llandrich, l’‘alma mater’ del femení, va obrir les portes del camp a les noies per començar a formar jugadores i sacrificar bona part de la seva vida i estalvis. Tant és així que l’any 2010 va arribar el seu punt més àlgid amb l’ascens a primera divisió. Una aventura de només cinc temporades a l’elit, però que s’espera recuperar en un futur no gaire llunyà.
45
equips
nodreixen la base del conjunt adrianenc, que és una de les entitats capdavanteres a Catalunya sense equip amateur.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)