Resistència blanc-i-blava

En el quart derbi de la tem­po­rada, l’Espa­nyol va tro­bar per fi el premi amb un empat que deixa el Barça sense marge d’error. Les blau­grana estan ara a tres punts de l’Atlético i, tot i que depe­nen encara d’elles matei­xes, ja no poden fallar veient el ritme impa­ra­ble de les madri­le­nyes.

Resig­nat a viure ins­tal·lat en el seu propi camp i a córrer dar­rere la pilota, l’Espa­nyol va cedir els car­rils per mirar de fer-se fort per dins. Però, en un inici ful­gu­rant del Barça, la por­tera Mari­ajo no va tri­gar ni dos minuts a haver d’inter­ve­nir a rema­tada de Dug­gan, men­tre que, poc després, va haver de volar per sal­var el gol de Mar­tens. L’holan­desa va tor­nar a pro­var sort una mica després, però tot i tenir el mono­poli de la pos­sessió, el joc de les de Fran Sánchez es va anar espes­sint amb el pas dels minuts i amb les cen­trals visi­tants domi­nant l’àrea en les cen­tra­des late­rals, el perill blau­grana es va limi­tar a xuts llu­nyans. I tan còmode es va començar a sen­tir l’Espa­nyol que, en el dar­rer minut del pri­mer temps, Eli del Estal va estar a punt d’apro­fi­tar una errada en la pas­sada de Paños per obrir la llauna.

Després de la represa, les coses no van can­viar gaire i el pas dels minuts van per­me­tre a l’Espa­nyol començar a creure que la pro­esa era pos­si­ble a mesura que les culers començaven a per­dre la paciència. Tot hau­ria pogut can­viar, però, en el minut 70, quan una cen­trada d’Aitana va col­pe­jar en les mans d’Ayaki i la col·legi­ada va asse­nya­lar el punt de penal. Des dels onze metres, Vicky Losada va enga­nyar Mari­ajo, però el seu xut va anar a parar el pal. A l’altra àrea, l’Espa­nyol va tor­nar a crear perill en una altra de les poques vega­des que va cre­uar el mig del camp, però Paños va atu­rar bé el xut d’Ain­hoa.

En el dar­rer tram, el Barça ja amb Can­dela i Andressa als late­rals, va tor­nar a asset­jar amb tot l’àrea de Mari­ajo. I el gol del tri­omf ben bé hau­ria pogut arri­bar, sobre­tot en una claríssima doble ocasió ja en el temps afe­git. La sen­ti­ne­lla blanc-i-blava, però, va sal­var pri­mer el xut d’Alèxia i Mari­ona, que va reco­llir el rebuig, va veure com la seva rema­tada anava al pal.