Un oasi enmig del desencert
3a divisió. Amb tres dianes en les darreres tres jornades, Marçal Lladó ha igualat David López, ja fora de l’equip, com a màxim golejador d’un Martinenc que enguany viu barallat amb el gol
Els números en atac del Martinenc fan feredat. Amb 12 gols a favor –i només tres a domicili–, les pírriques xifres realitzadores de l’equip són una de les principals raons de la mala temporada dels del Guinardó, que diumenge passat van aconseguir trencar, almenys, una sequera devastadora: no marcaven fora de casa des de la jornada inaugural. Però dins l’espiral de desencert i negativitat, en les últimes setmanes ha sorgit la figura de Marçal Lladó, un migcampista que viu un idil·li amb el gol dins un equip renyit amb la missió d’introduir la pilota al fons de la xarxa. “Personalment estic content, és clar, però com a grup estem fotuts perquè no trobem la manera de sortir-nos-en”, explica Lladó, que, amb el doblet de diumenge, ha anotat els únics tres gols del Martinenc en les nou darreres jornades.
“Ens falta gol des del primer dia i això és una motxilla que anem arrossegant. Els de dalt no marquen però perquè tampoc reben pilotes; no creem gaires ocasions i cada vegada costa més perquè els equips ens coneixen més”, diu, conscient que la mala ratxa de l’equip té difícil solució si no aconsegueixen solucionar els problemes de cara a gol. “En els entrenaments últimament estem treballant la finalització, però si hem aconseguit només deu punts alguna cosa vol dir”, hi afegeix el jugador, que amb les tres dianes ha igualat el defensa David López, ja al Cerdanyola, com a màxim golejador dels vermells.
El malefici dels penals
“I és que a sobre havíem fallat tres penals seguits; quan les coses van malament, tot surt al revés”, prossegueix Lladó, encarregat de trencar la ratxa contra el Figueres: “Mai hem tingut cap ordre establert, però després de tants penals errats, per jerarquia ja em tocava a mi. A més, el mister ja feia dies que em punxava dient-me que li havien parlat de mi com un especialista i que a veure si ho demostrava.” I dit i fet: diumenge, just després d’obrir la llauna –i dues jornades després d’un golàs de falta al Guinardó contra l’Europa–, Marçal va trencar el malefici des dels onze metres amb un 0-2 que al final només va servir per sumar un punt: “Ho teníem molt a prop i se’ns va tornar a escapar. Però hem de treure’n la part positiva: vam marcar dos gols i vam tenir el triomf a l’abast. Ara l’objectiu ha de ser aconseguir per fi una victòria per treure’ns de sobre la llosa de tants partits sense guanyar. No som tan dolents per haver-ne aconseguit només una, però és que cada setmana passa el mateix: sembla que ho tenim de cara però acabem perdent o empatant.”