Sovint el rendiment en el futbol és un mirall de l’estat d’ànim de la plantilla, i al Farners, l’arribada de Lluís Padrós a la banqueta ha estat tot un revulsiu. L’encallada del conjunt de la Selva en les primeres jornades va ser important: després de vuit partits, l’equip blau només havia sumat un empat, havia marcat un gol a favor i, enfonsat a la cua de la classificació, veia com la distància amb els llocs de permanència s’allunyava fins als vuit punts. Quedava molta temporada al davant però les sensacions al terreny de joc no eren gens bones.

El comodí del canvi a la banqueta va arribar en la jornada 6 i, tot i que en un primer moment no va funcionar –el Farners va perdre els quatre primers partits amb Lluís Padrós–, la metamorfosi va arribar en la desena jornada amb la primera victòria del curs.

Des de llavors, el rendiment del club colomenc ha estat més que notable i les xifres en els últims onze partits així ho demostren: el Farners només ha perdut un partit, n’ha guanyat cinc i n’ha empatat cinc més, un balanç de 20 punts de 33 de possibles que situen la plantilla de Lluís Padrós com la quarta millor en aquest període.

El creixement al terreny de joc i la materialització en forma de punts d’aquesta evolució ha servit per aixecar el vol des de la cua i atrapar els equips que ocupen les posicions de permanència. Ara mateix, el Farners és catorzè –posició de descens en espera dels ascensos i descensos compensats–, però el duel de diumenge a Manlleu li permetria atrapar els osonencs i fer un salt cap a la salvació.