Gols per alliberar-se

L’Olot va acon­se­guir un empat de mèrit con­tra el Vila-real B (2-2), un dels can­di­dats a l’ascens. Meri­tori va ser remun­tar un 0-1 a un equipàs en poc més de mitja hora i domi­nar-lo a còpia de pos­sessió i ver­ti­ca­li­tat, i és que només una geni­a­li­tat de Ramón Bueno va fer per­dre dos dels tres punts que tenia al sac el con­junt gar­rotxí. Els dos gole­ja­dors olo­tins, Marc Mas i Pedro, es van treure un bon pes de sobre en el duel con­tra els gro­guets. El pri­mer, perquè feia set par­tits que no per­fo­rava la por­te­ria rival, amb aquell gol con­tra el Con­quense al muni­ci­pal que va obrir el camí de la victòria (2-0), i el segon, perquè després de 54 par­tits al bronze i diver­ses opci­ons des­a­pro­fi­ta­des va estre­nar-se en la cate­go­ria amb un golàs per l’escaire des de la fron­tal de l’àrea: “Em queda una sen­sació agre­dolça i irre­gu­lar. A nivell indi­vi­dual, he fet un gol, he tin­gut una ocasió clara, però he par­ti­ci­pat d’alguna manera en el 0-1 del rival”, comen­tava Pedro del Campo, que hi afe­gia: “He con­tro­lat la pilota a la fron­tal i només pen­sava a xutar amb tota la meva ànima. Estic molt satis­fet de la pri­mera diana, fa il·lusió i cal valo­rar-ho, ja que sem­pre costa fer gols en aquesta cate­go­ria.”

Per Marc Mas, el gol con­tra el Vila-real B va ser el setè en aquesta tem­po­rada, tot i la sequera que ha hagut de com­ba­tre. Sol com a davan­ter de referència, però amb molts com­panys en la mitja punta, el silenc ha hagut de tre­ba­llar de valent pel bé de l’equip apor­tant altres intan­gi­bles, tant o més impor­tants que el gol, encara que se’l valori i avaluï per la quan­ti­tat que en faci. Marc Mas està a només tres dia­nes de les deu del curs pas­sat.