“Vam gaudir molt amb la copa al Far”

És la ciu­tat on vaig néixer i, tot i que no és el club on vaig començar a jugar a fut­bol, sí que és on vaig fer gai­rebé tota la meva car­rera fut­bolística. Vaig debu­tar amb els grans a 17 anys i després vaig anar fent pas­sos: ter­cera, 2a B, 2a A i fins a que­dar a les por­tes de pri­mera.

Cada època va tenir les seves coses. El fet de pujar un graó sem­pre és molt impor­tant per a un juga­dor. Has d’anar superant nous rep­tes i també veus com el teu club es va fent gran. Recordo molt espe­ci­al­ment la tra­jectòria que vam fer a la copa el curs 1980/81, quan érem a ter­cera. Vam pas­sar de jugar en camps de per aquí a la zona a fer-ho al de l’Hèrcu­les, el Racing i el Bur­gos. Ens van eli­mi­nar als quarts de final. Al vell camp del Far es va gau­dir molt d’aque­lla copa.

Hi havia un pre­si­dent, Emili Bach, que dins les seves pos­si­bi­li­tats va fer un gran esforç. Crec que era l’entu­si­asme i la il·lusió de tota aque­lla gent que for­mava la direc­tiva. En l’equip, hi havia noms de fora, però el fet que molts siguéssim de les pro­xi­mi­tats de Figue­res crec que també hi va aju­dar.

No va ser gens agraït. La gent de tota la vida es va anar des­vin­cu­lant, hi havia pro­ble­mes econòmics i el club va anar a parar a mans d’una per­sona que no ho va fer gens bé. Jo havia d’apor­tar con­tinuïtat, però, cinc mesos després, quan vaig veure que no seria pos­si­ble, vaig ple­gar.