Un guió que ja coneixen

El Lla­gos­tera està dis­pu­tant la segona fase d’ascens a segona divisió B de la seva història i la situ­ació després del par­tit d’anada és exac­ta­ment igual que la del 2011: en aque­lla ocasió els del Gironès van gua­nyar per 2-0 a casa con­tra el Cer­ceda i havien d’afron­tar la tor­nada a ter­res galle­gues. David Costa, inte­grant des­ta­cat de la plan­ti­lla que va asso­lir l’ascens a la cate­go­ria de bronze del fut­bol esta­tal, recorda bé com es va viure aque­lla set­mana al ves­ti­dor lla­gos­te­renc: “Recordo que vam ana­lit­zar bé el que feia el rival al seu camp. Hi havia una calma tensa. Vam man­te­nir les ruti­nes de la tem­po­rada, acti­vats però sense forçar per no car­re­gar més del compte les cames. A dos dies del par­tit deci­siu, sí que pensàvem només a jugar el par­tit.” Tot i viat­jar cap a Cer­ceda amb un bon resul­tat a sota el braç (2-0), David Costa reco­neix que ho van pas­sar mala­ment a O Roxo, un esce­nari que de ben segur es repe­tirà a Por­tu­ga­lete: “Ens van pres­si­o­nar fort en diver­ses fases del par­tit. Amb empat a zero, ells van enviar una pilota al pal i nosal­tres vam sal­var un gol en con­tra a sobre de la línia. Amb el 0-1, ja a les aca­ba­lles, vam poder res­pi­rar.” En aquest sen­tit, el de saber patir a la gespa de La Flo­rida, David Costa asse­nyala dos fac­tors que al seu enten­dre seran clau. El pri­mer és Oriol Alsina: “Una de les seves vir­tuts és saber man­te­nir endo­llat el fut­bo­lista en tot moment. Segur que els farà sor­tir amb la mateixa acti­tud que si el resul­tat fos 0-0 o fins i tot en con­tra. No crec que surti a per­dre temps des del minut 1, perquè sap que si la situ­ació es torça després encara costa més reac­ci­o­nar.” La segona vari­a­ble serà l’experiència a la plan­ti­lla lla­gos­te­renca: “El 2011 la majo­ria de nosal­tres no havia jugat mai una fase d’ascens a segona B. Crec que ara hi ha més fut­bo­lis­tes expe­ri­men­tats en esce­na­ris com aquest, i això també s’ha de notar.”