Ni sensacions

A Cadis, Juan Carlos va estar venut en els dos gols: en l’1-0, Alcalá li va desviar un xut que probablement hauria aturat; i el 2-0 va ser la culminació d’un contraatac quan el Girona estava desguarnit a darrere i buscant l’1-1 a la desesperada. Defensivament, els blanc-i-vermells van fer relativament poques concessions –el Cadis va ser molt efectiu– si les comparem amb les que va fer a Almeria.

Als Jocs del Mediterrani, el porter va tenir una feinada i va ser dels millors del Girona a pesar de recollir tres pilotes més de les seves xarxes. L’1-0 va ser imparable. En l’acció del 2-1, va fer una aturada descomunal, però Gumbau no va saber allunyar la pilota i Calavera es va deixar superar fàcilment per Lazo. I en el 3-1, va arribar a tocar la pilota en el penal executat per Sekou. En el cas que la no convocatòria d’Alcalá per a Almeria fos un càstig pels dos gols a la seva porteria, Unzué no té cap motiu per fer un canvi de porter. De fet, més enllà dels tres gols rebuts, Juan Carlos en va evitar tres més.

Les sensacions, però, encara van ser pitjors en atac. A Cadis, el Girona va xutar dues vegades entre els tres pals: una d’Aday des de casa seva que Alberto Cifuentes va blocar sense cap problema; i una de Stuani que va acabar amb un gol anul·lat per fora de joc. A Almeria, el Girona va marcar en l’únic xut que va anar entre els tres pals i que va estar precedit per una assistència, lògicament involuntària, del porter René després d’una centrada de Mojica.

L’alta efectivitat en la rematada final, però, contrasta amb la incapacitat dels gironins per generar perill a l’àrea del rival. I això que de futbolistes ofensius i amb desequilibri, el Girona en té més que cap altre equip (Stuani, Gual, Jonatan Soriano, Borja García, Samu Saiz, Àlex Gallar, Jairo Izquierdo, Jozabed). I fins i tot s’hi podrien afegir les esquerres de Granell i Gumbau, que també han aparegut amb comptagotes en l’inici de curs.

Lluny dels millors

L’equip amb la plantilla més cara amb diferència i el marge salarial més alt acabarà la jornada a nou punts del líder, a vuit de l’ascens directe (s’ha ajornat un Fuenlabrada-Saragossa que encara podria ampliar les distàncies a la zona alta) i a dos dels llocs de play-off, on s’havia instal·lat després de les dues victòries seguides a Montilivi i abans de jugar els dos partits en tres dies a terres andaluses, on, a banda de mals resultats i males sensacions, s’hi han d’afegir dues expulsions per doble amonestació en els últims minuts, de Stuani a Cadis i de Juanpe a Almeria. Curiosament, al Jocs del Mediterrani els gironins van tornar a guanyar la possessió (52%), cosa que tampoc no va servir de res. De fet, les dues úniques victòries (Màlaga, 1-0 i Rayo, 3-1) són els dos únics partits que ha tingut menys la pilota que el rival.

Amb 7 punts de 18 possibles, el futur immediat és un duel contra Las Palmas, l’equip amb qui més es pot emmirallar el Girona: els canaris van baixar fa dues temporades de primera i amb un dels límits salarials més alts de plata es van allunyar de seguida dels llocs capdavanters i no van certificar la salvació fins a poques jornades per al final. De favorits, a gairebé el pou. I enguany, amb 3 punts de 15 (juguen avui) i amb tot apostat al curs passat, s’albiren patiments perquè, econòmicament, han quedat sense xarxa.