Superioritat absoluta

El Girona va oferir la millor mitja hora amb diferència lluny de Montilivi, però el botí va ser curt en relació amb els mèrits. El 0-1 el va signar Stuani, tot i que l’assistència de Borja després de fer la paret amb Jozabed i retallar un rival a dins l’àrea va ser una exquisidesa. L’arrencada va seguir el millor guió possible. I el camí el va marcar la pressió després de pèrdua, que va permetre ràpides recuperacions i també llargues possessions. Els gironins van guanyar un munt de duels individuals, sobretot el de Mojica amb David Carmona, a qui va superar contínuament pel carril esquerre. Gumbau també va filtrar bones pilotes. Borja García va posar el ritme en atac que li va donar la gana. I tots, sense excepció, van ser generosos en l’esforç, que serà la clau d’aquesta temporada: si el talent es barreja amb suor, la cosa acabarà bé. Enmig del monòleg visitant hauria pogut arribar el 0-2, però a Stuani no li va sortir prou net un retall que hauria deixat asseguts el porter i un defensa i hauria tingut tota la porteria per a ell per marcar el seu vuitè gol del curs.

També es va veure clar que, quan el Girona va abaixar un pèl el ritme, el Racing es va envalentir. Els visitants van haver de treballar de valent en defensa i se’n van sortir prou bé, però van cometre algunes imprecisions i van concedir també massa faltes a prop de l’àrea. Juan Carlos no va haver d’intervenir, però va quedar clar, una vegada més, que aquest equip no està concebut per defensar un resultat, i encara menys un 0-1.

El 0-2, clau

Si el Girona mantenia la versió del darrer quart d’hora en la segona meitat, això no era gaire tranquil·litzador. I les 50 hores extres de descans a favor del Racing també eren un element a tenir en compte en el segon acte. Realment, el Girona va tornar al camp amb el peu esquerre i aquella superioritat que els d’Unzué havien exhibit en l’arrencada de partit, ara la van exercir els d’Iván Ania. El Racing va accelerar totes les seves accions ofensives i el Girona va patir. I no va rebre l’1-1 de miracle, perquè la doble ocasió de Barral i de Lombardo va ser catedralícia. El 0-2, però, va rebentar les aspiracions del Racing i va donar la pausa a un Girona que feia una estona que havia començat a jugar amb foc. Unzué va posar cames (Jairo, Gallar i Diamanka) i amb espais i un rival rendit, el final va ser molt plàcid. Ha costat arrencar. Ara falta trobar la velocitat de creuer.