El partit entre l’Olot i el Nàstic del cap de setmana passat va permetre als olotins aconseguir un triomf de mèrit contra un dels candidats a lluitar per l’ascens a segona A. Vèncer els grana va ser especial per a molts futbolistes però en particular per a Jordi Masó, que va disputar contra els tarragonins el seu partit número 200 a segona B –194 en competició regular i sis més de play-off d’ascens–, una xifra a l’abast de pocs, sobretot per a jugadors de 27 anys.

El futbolista de Fontcoberta s’ha convertit en un migcampista consagrat al bronze, una categoria competitiva i semiprofessional en què l’exigència és màxima partit rere partit. Masó va acumular en la seva etapa amb el Llagostera –la seva primera experiència com a sènior– 125 partits a segona B comptant la que probablement va ser una de les grans fites del club i el mateix jugador, les eliminatòries d’ascens a plata. De fet, el del Pla de l’Estany va arribar a jugar 60 partits a segona A en les dues temporades en què els llagosterencs van estar al futbol professional. “Ho vaig gaudir molt, tot és diferent”, recorda. Acabada la seva etapa de sis cursos amb l’equip dirigit per Oriol Alsina –el tècnic que el va fer jugar de lateral dret–, Masó va fitxar per l’Olot, club en què ha acumulat 75 partits més. “Tenia la fita de dedicar-me al món del futbol, però sense fixar-me cap xifra de partits ni una categoria en concret”, diu el mig, que paral·lelament a engreixar el nombre de partits a segona B ha estudiat per assegurar-se un futur laboral. “Quan era jove volia ser preparador físic i vaig estudiar INEF. La carrera no em va agradar i em vaig frustrar molt i vaig acabar de decantar-me per l’anàlisi financer per a empreses”, explica.

Masó coneix molt bé una categoria ferotge per als clubs a conseqüència de les desigualtats econòmiques, però també per als futbolistes arran de la seva exigència. “Crec que hi ha molta desigualtat entre els equips filials, que creixen de manera inorgànica, i la resta. A partir d’aquesta desigualtat s’hauria de trobar un consens per fer-la més justa”, comenta Masó, que hi afegeix: “El pitjor de la segona B són els anys de vida que he perdut en algun camp de futbol i que físicament desgasta molt, però el millor és que és una categoria de la qual pots viure. A tercera divisió has de treballar, però a segona B el futbol et pot pagar els estudis i la vida.”

Jordi Masó aspira a acumular més partits a les cames, i és que l’estiu passat va firmar un nou contracte amb l’Olot fins al 30 de juny del 2022, el millor hàbitat per al mig. “Estic molt content a l’Olot i per això vaig firmar per tres anys més. Estic al costat de casa, puc continuar els estudis i em sento partícip del club. L’Olot té tot el que vull per a un projecte esportiu”, sentencia l’humil futbolista del conjunt garrotxí, un referent per als seus companys, tot coratge, tot esforç i treball. Quants partits més sumarà al bronze? De moment, té en el punt de mira el 201 contra l’Eixea.