El fut­bol devia a l’Olot una tarda com la d’ahir. Si els mèrits s’acu­mu­les­sin en un got, es podria dir que va ves­sar con­tra l’Atlètic Lle­vant. El filial gra­nota va pagar els plats tren­cats de la poca efec­ti­vi­tat que havien tin­gut fins ales­ho­res els ata­cants de Raúl Gar­rido. N’és la prova que van mar­car els dos davan­ters que van ser titu­lars: Jordi Xume­tra, que va tor­nar a ofe­rir la seva millor versió, i Álvaro Sali­nas, que va man­te­nir la pro­gressió que ja havia mos­trat la set­mana ante­rior a Vila-real.

Xume­tra va ser la prin­ci­pal arma ata­cant de l’Olot, però si va poder dis­pa­rar va ser gràcies a Pedro del Campo. L’empor­danès juga i fa jugar, i con­tra l’Atlètic Lle­vant va tor­nar a ser l’amo del mig del camp. Va fer l’assistència que va per­me­tre a la bala de l’Estar­tit que­dar sol a la fron­tal de l’àrea i per­fo­rar la por­te­ria de Cárde­nas. El por­ter del filial del Lle­vant no va poder arri­bar a un xut ben ajus­tat al pal dret.

Així va començar una segona part de glòria per a l’Olot. El gol de Xume­tra en el 49 va des­a­com­ple­xar els gar­rot­xins, que en els pri­mers 45 minuts havien tin­gut molt de con­trol, però poques opor­tu­ni­tats. Havien domi­nat la pos­sessió de la pilota i havien arri­bat a camp con­trari una vegada i una altra, sobre­tot per la banda dreta de José Anto­nio Soler, però no havien anat més enllà. En canvi, després de la represa tot va can­viar. De fet, només sis minuts després de l’1-0, va arri­bar el segon. Álvaro Sali­nas, de davan­ter cen­tre a l’àrea petita, va tocar de manera pre­cisa una pas­sada de la mort de Soler que ja era peri­llosa per si mateixa i va noque­jar l’Atlètic Lle­vant (2-0, 55’).