Si algú ens hagués dit en el minut 5 que l’Olot aca­ba­ria gua­nyant la pri­mera part, l’hauríem pres per boig. És difícil recor­dar un començament tan dolent dels olo­tins, que es van con­ta­giar del fred que feia a l’estadi Pedro Sancho i van tri­gar una estona a ser ells matei­xos. Quan es van des­per­tar, ja per­dien, però van veure que encara hi havia temps per a tot, i amb un punt de for­tuna van dei­xar l’Ebre amb un pam de nas.

Que el par­tit faria pujada ja va que­dar clar en el pri­mer minut de joc. Encara amb la inèrcia de l’eufòria de la copa del Rei, els ara­go­ne­sos van ata­car sense com­ple­xos i van posar setge a la por­te­ria de Pol Ballesté. Aspar va evi­tar el gol envi­ant la pilota a córner, però en aquest ser­vei de can­to­nada va aca­bar arri­bant l’1-0. Lolo Gar­rido va res­ca­tar una pilota refu­sada en pri­mera instància i va superar el por­ter de l’Olot (2’).

La del gol no va ser l’única ocasió de l’Ebre. El con­junt de Manolo Sanlúcar en va gene­rar més, però va per­do­nar i l’Olot, que ja sap de què va això, ho va apro­fi­tar. Xume­tra va avi­sar els arle­qui­nats amb un xut al tra­ves­ser en el minut 8. Ales­ho­res, l’equip olotí tot just es començava a treure la son de les ore­lles i encara vam haver d’espe­rar uns minuts més per reconèixer-lo del tot. En la reacció hi va tenir molt a veure José Anto­nio Soler. Tot i aca­bar expul­sat, el late­ral valencià va ser el millor dels olo­tins. Va donar aire per la banda dreta i va ser l’autor de la cen­trada que va pro­pi­ciar el gol en pròpia por­te­ria de Palo­ma­res. El defensa local va sal­tar amb Kilian Grant a tocar dels tres pals de Los­cos i es va enviar la pilota al fons de la xarxa (1-1, 22’).