Aspar, maduresa exprés

Lluís Aspar s’ha con­ver­tit en un dels prin­ci­pals actius de l’Olot. Patri­moni propi for­jat a les cate­go­ries infe­ri­ors del club de la Gar­rotxa, el de Molló con­ti­nua fent pas­sos de gegant per con­so­li­dar-se al bronze tot just a punt de fer els 20 anys. Aspar ha jugat els 90 minuts en sis de les últi­mes set jor­na­des de lliga –va ser suplent al Camp d’Esports de Lleida– i comanda al mateix nivell que Alan Baró i Car­les Mas, els altres com­panys fixos a l’eix cen­tral, la que és la millor defensa del grup ter­cer i una de les millors de tota la cate­go­ria jun­ta­ment amb la de l’Eivissa i el Car­ta­gena, que també han encai­xat 15 gols en total. “Estic molt con­tent que el meu millor moment coin­ci­deixi amb la bona tra­jectòria de l’equip, que és el més posi­tiu de tot”, diu el cen­tral, Lluís Aspar.

El ripollès va debu­tar a segona B per mitjà de Martín Posse, que va veure en el jove juve­nil una peça dife­rent que podia aju­dar l’equip en un moment dolent. Amb Raúl Gar­rido, Aspar ha hagut de tenir paciència però ha cres­cut par­tit a par­tit, i és que l’hàbitat que ha envol­tat el cen­tral ha estat immi­llo­ra­ble, al cos­tat de juga­dors amb experiència com Jose Martínez, ara al Palamós, o la jerar­quia d’Alan Baró i Car­les Mas, tots ells amb experiència en cate­go­ries supe­ri­ors. “Soc a casa, amb els meus amics i apre­nent de grans juga­dors. El ves­ti­dor és excel·lent i ens ave­nim com ger­mans, i és que, per exem­ple, tot i que ha mar­xat, amb en Jose man­te­nim el con­tacte, per a mi és un refe­rent”, explica el defensa de l’Olot, adap­tadíssim a la cate­go­ria encara amb 19 anys –en farà 20 el pro­per 25 de febrer.

“M’entreno al màxim cada dia per tal que el tècnic ho tin­gui com­pli­cat per esco­llir. Crec que estic res­po­nent i noto que estic crei­xent. A segona B la pilota va més ràpid i s’ha de pen­sar amb fluïdesa. Soc jove i física­ment sem­pre és més fàcil l’adap­tació”, ana­litza Lluís Aspar, que si bé ha jugat per mèrits pro­pis a l’eix cen­tral de la millor defensa del grup ter­cer, ara haurà d’arro­man­gar-se més les mànigues si vol man­te­nir la posició davant les recu­pe­ra­ci­ons d’Arnau Comas i Blázquez. “La com­petència és bona i sana. Sé que tinc grans com­panys i juga­dors al vol­tant”, admet un dels actius més pre­uats de l’Olot, per qui a l’estiu molts fili­als segur que s’interes­sa­ran per fit­xar-lo.