“Si no correm, no podem competir”

És clar que aquests últims sis par­tits no hem com­pe­tit de la manera com com­petíem ante­ri­or­ment. Si no com­pe­tei­xes a bon nivell i, a més, jugues con­tra els clubs més potents de la cate­go­ria, es fa molt com­pli­cat acon­se­guir res posi­tiu. Vam notar que a par­tir de la victòria con­tra l’Hos­pi­ta­let incons­ci­ent­ment vam pen­sar que no era tan com­pli­cat com ens havíem pen­sat jugar con­tra els millors. Real­ment no és així ja que el Banyo­les, si vol com­pe­tir de tu a tu a ter­cera, ha de córrer molt. Si abai­xem el llistó som infe­ri­ors en molts aspec­tes i si no cor­res més es nota i s’ha fet evi­dent.

Al final et pots auto­en­ga­nyar ja que els par­tits ante­ri­ors que has per­dut són con­tra equips de la part alta de la taula, però ja notàvem que no estàvem com­pe­tint igual. Con­tra el Vilas­sar, que és un gran equip però més pro­per a la nos­tra lliga, el par­tit no va ser bo, no vam ser inten­sos i totes les carac­terísti­ques que han fet del Banyo­les un con­junt incòmode per als rivals i dife­rent no les vam tenir en un par­tit que teòrica­ment havia de ser igua­lat. El toc d’atenció va ser que si no tornàvem a ser l’equip que érem un mes i mig enrere tindríem pro­ble­mes.

Mai hem per­dut la calma ni l’opti­misme. Pot­ser ha sigut una bufe­tada de rea­lisme que ens ha anat bé. Quan vam per­dre els pri­mers tres par­tits tot­hom era fata­lista, però crèiem i dèiem que tre­ballàvem bé i tam­poc vèiem diferència res­pecte als altres clubs. Ara pot­ser és al revés, vam gua­nyar a l’Hos­pi­ta­let i tot­hom ens deia coses boni­ques i ens hem tro­bat amb la rea­li­tat dura de sumar un punt de 18. Toca reco­pi­lar el que vam fer bé, recor­dar-ho i sense dub­tes tor­nar a ser el Banyo­les que érem. Com­pe­tir fort, posar ritme als par­tits, pres­si­o­nar els rivals i anar crei­xent per tal que els resul­tats arri­bin. Si no com­pe­tim en els par­tits, no som un equip sufi­ci­ent­ment bo i expe­ri­men­tat per vèncer. No som com els equips cap­da­van­ters, que poden sumar els tres punts en un dia dolent.

En l’anada la Unió era un equip molt nou i amb dub­tes arran dels mals resul­tats ja que, com nosal­tres, no van començar bé. Sí que ells tenien més urgències ja que de nosal­tres ningú espe­rava res i es pen­sava que ja era nor­mal que perdéssim. En defi­ni­tiva, va ser un par­tit entre dos equips amb dub­tes sense saber què podíem arri­bar a fer i va ser un par­tit igua­lat en el qual vam ser una mica més supe­ri­ors nosal­tres i el vam gua­nyar. Aquest par­tit és dife­rent, nosal­tres tenim una dinàmica nega­tiva, no tenim urgències però neces­si­tem un resul­tat posi­tiu. El Figue­res és un equip que està a l’alça i té molt bona ener­gia, juguen a casa i Vila­te­nim és un camp com­pli­cat. Òbvi­a­ment els favo­rits són ells.

A casa meva anàvem a veure el Figue­res quan jo era petit, a segona B, segona A, al camp del Far i a Vila­te­nim. El Roses i el Figue­res són els dos clubs de la meva vida, hi vaig jugar amb la refun­dació i quan em van tru­car no vaig dub­tar d’anar-hi ja que era una il·lusió per a mi i per a la família. Vam acon­se­guir dos ascen­sos i més enda­vant vaig estar-hi cinc anys com a direc­tor espor­tiu. Seran grans sen­sa­ci­ons i suposo que seran bones i espe­ci­als, i és que mai he tor­nat a Vila­te­nim com a rival des que en vaig mar­xar. Sem­pre que hi vaig com a espec­ta­dor noto que és casa meva, quan arribo allà conec a tot­hom, hi ha estima entre tots, ja que quan la gent del club em veu de seguida em fan pre­gun­tes i par­len amb mi, jo tinc ganes de saber com estan i és recíproc. Tinc ganes d’anar-hi, com­pe­tir i gua­nyar amb el Banyo­les, però la Unió és un club que m’estimo molt.