Girona

MIGUEL LLAMBRICH ‘MIGUELÓN’

FUTBOLISTA DE L’OSCA

“Guanyar a Montilivi seria un cop damunt la taula”

“Té un potencial d’equip grandíssim, són uns jugadorassos. Al final, seran allà lluitant per l’ascens, com nosaltres”

“Si no és el millor, és un dels millors davanters de la categoria. N’haurem d’estar molt pendents”

“Tenim responsabilitat. Sabem que s’ha fet un equip per pujar a primera, però hem d’anar partit a partit”

Venim d’una derrota dura i el millor que ens podia passar és jugar ara contra un rival directe. Hi anem amb convicció

Miguel Llam­brich, cone­gut fut­bolísti­ca­ment com a Miguelón (Beni­dorm, 1996), és un dels fixos de l’Osca que diri­geix Mic­hel i que avui s’enfron­tarà amb el Girona a Mon­ti­livi. El late­ral dret, cedit pel Vila-real, ha dis­pu­tat 20 par­tits fins avui en la lliga amb els blau­grana, tots com a titu­lar, i viu la seva pri­mera experiència fora del sub­marí groc, on es va criar fins a arri­bar al pri­mer equip, del qual va for­mar part tota la cam­pa­nya pas­sada. Ara, però, el defensa només pensa en l’ascens a pri­mera amb el con­junt ara­gonès.

És el seu pri­mer curs en el fut­bol pro­fes­si­o­nal fora del Vila-real. Com li va?
Bé, molt bé. Al prin­cipi em va cos­tar una mica, feia 12 anys que estava al Vila-real... Els pri­mers dies, nerviós, però ara ja està, soc molt feliç aquí. Em trac­ten molt bé.
Molt de temps allà.
Vila-real ho con­si­dero casa meva. M’ho ha donat tot des de petit. M’ha aju­dat a créixer espor­ti­va­ment i per­so­nal­ment. És un club exem­plar, la veri­tat. Li desitjo el millor, sem­pre vull que gua­nyi.
És un club que tre­ba­lla espe­ci­al­ment bé el plan­ter...
A més, el pri­mer equip també té un entre­na­dor que hi con­fia, perquè al final acaba fent pujar molta gent del plan­ter, dona mol­tes opor­tu­ni­tats. És un tret dife­ren­cial del Vila-real com a club res­pecte a d’altres.
Tots els equips de les cate­go­ries infe­ri­ors juguen de la mateixa manera?
Sí. Man­te­nen sem­pre una mateixa línia; tenir la pilota, jugar des de dar­rere, domi­nar la pos­sessió... Tots els entre­na­dors es reu­nei­xen habi­tu­al­ment perquè tots els equips juguin igual. Lla­vors és fut­bol, cada equip pot­ser té els seus mati­sos, però sem­pre és sobre la mateixa idea.
Va arri­bar al pri­mer equip i va jugar a pri­mera i també a l’Europa Lea­gue, i abans va tas­tar la segona B, sem­pre de gro­guet. Ara és a segona A, una cate­go­ria que tot­hom diu que és tan dife­rent. Per què?
És que és molt igua­lada, tant en defensa com en atac, i tot­hom pot gua­nyar tot­hom. Si per­do­nes, ho pagues. A pri­mera els par­tits són més con­tro­lats, a segona s’ataca més ràpid.
Està cedit, jugant i ofe­rint bon ren­di­ment. El retorn al Vila-real el té al cap?
Ara mateix només em cen­tro a jugar el màxim nom­bre de par­tits aquí amb l’Osca, on estic molt con­tent, i tant de bo acon­se­guim l’objec­tiu, que és ascen­dir. La resta ja es veurà.
Em par­lava d’aquesta com­pe­ti­ti­vi­tat a la divisió de plata. Al final, l’objec­tiu de l’ascens es fa com­pli­cat per a tots.
Sí. Miri el Dépor, fa ben poc era a baix de tot i ara ja ha sor­tit. És una lliga molt igua­lada, molt. Aquest cap de set­mana ens enfron­tem dos equips que el curs pas­sat esta­ven a pri­mera divisió i si mira la clas­si­fi­cació tenim diver­sos equips al davant.
Com es viu amb aquesta pressió d’haver d’ascen­dir?
Es viu amb res­pon­sa­bi­li­tat. Sabem que s’ha fet un equip per pujar a pri­mera divisió, però nosal­tres hem d’anar par­tit a par­tit. Volem sumar els tres punts cada cap de set­mana per inten­tar acon­se­guir l’objec­tiu.
El Girona està en la mateixa situ­ació. Com el veu?
Té un poten­cial d’equip grandíssim, són uns juga­do­ras­sos. Sí que és veri­tat que pot­ser els ha cos­tat una mica més arren­car que a nosal­tres, però al final som dos equips que esta­rem llui­tant per l’ascens.
A tots dos els està cos­tant obte­nir punts a domi­cili. En el cas de l’Osca, a què és degut?
A casa, amb la nos­tra afició, pot­ser tenim més con­trol dels par­tits. A fora ens costa més tenir la pos­sessió i, sobre­tot, en els últims minuts dels par­tits hem de tenir més tran­quil·litat, ser nosal­tres matei­xos i domi­nar la pilota.
Com afron­ten el par­tit a Mon­ti­livi?
Venim d’una der­rota dura al camp de la Pon­fer­ra­dina (3-1) i el millor que ens podia pas­sar és jugar ara con­tra el Girona, un rival directe. Si gua­nyem, i estem tots con­vençuts per fer-ho, dona­rem un cop sobre la taula.
Quin par­tit pre­veu?
Serà molt dis­pu­tat. Tots dos vol­drem la pos­sessió i crec que qui més la tin­gui, qui millor con­troli el par­tit, tindrà molt fet.
Com a late­ral dret, té números per haver de vigi­lar Jairo o Bran­don. Dos per­fils ben dife­rents...
Pri­mer he de jugar, que el mis­ter compti amb mi. I després, doncs sí, són dife­rents, però al final t’enfron­tes amb moltíssims fut­bo­lis­tes i un està pre­pa­rat per jugar con­tra tota mena de juga­dors.
Hi serà segur Stu­ani.
Si no és el millor, és un dels millors davan­ters de la cate­go­ria. Les estadísti­ques així ho demos­tren. Hau­rem d’estar molt pen­dents d’ell i tenir-lo con­tro­lat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.