Quan dos i dos són quatre

Tem­po­rada 2003/04. Última jor­nada de lliga. Derbi. L’infan­til A del Barça neces­si­tava gua­nyar en la seva visita al camp de l’Espa­nyol per aixe­car el títol. Últims ins­tants del par­tit a Sant Adrià i en el mar­ca­dor un pro­vi­si­o­nal empat a un. Aquell resul­tat donava la lliga a l’Espa­nyol, el títol sem­blava deci­dit, i ales­ho­res en l’últim alè va aparèixer Bojan Krkic. Rema­tada de cap ina­pel·lable del de Linyola a l’últim sos­pir per donar la glòria al Barça. D’allò han pas­sat ja gai­rebé setze anys, però Marta Tor­rejón (27-02-1990, Mataró) ho recorda com si fos ahir. Aquell dia a ella li va tocar viure la part trista del fut­bol. Per­dre una lliga a casa fa mal. En efecte. Perquè en aquell infan­til A de l’Espa­nyol hi mili­tava l’actual ter­cera capi­tana del Barça femení.

Tor­rejón ha mamat fut­bol des de petita. Una deri­vada de néixer en una família de fut­bo­lis­tes. El seu germà Marc Tor­rejón, ex de l’Espa­nyol, el Racing, el Kai­sers­lau­tern, el Fri­burg i l’Unión Berlín, i actu­al­ment sense equip, ha estat un dels seus grans refe­rents. El seu pare també li va trans­me­tre aquesta passió i el seu tiet és l’entre­na­dor de l’Europa B. Als seus 29 anys, Marta Tor­rejón no entén la vida sense una pilota al cos­tat. Als 4 anys ja ho tenia clar i va dir a la seva mare que volia ser fut­bo­lista, però no faria el pas fins als 7 anys. Va ser lla­vors quan un pro­fes­sor de l’escola Sale­si­ans de Mataró li va obrir veri­ta­ble­ment la porta del fut­bol. I d’allà cap a l’Espa­nyol. Va jugar amb nens fins als 14 anys. Recorda encara ara aquells der­bis con­tra el Barça i aquells par­tits con­tra la gene­ració de Bojan, Fran Mérida i com­pa­nyia.

Anècdo­tes del pas­sat. El pre­sent passa pel dia màgic que li va tocar viure diu­menge a Sala­manca. Pòquer de gols con­tra la Real Soci­e­dad i el tro­feu de la pri­mera edició de la super­copa feme­nina cap a les vitri­nes del museu del Barça. L’equip de Lluís Cortés va gua­nyar la final de manera incon­tes­ta­ble per 1-10 i Tor­rejón va ser esco­llida MVP del par­tit. L’elecció era evi­dent. Qua­tre gols en una final i actu­ant com a late­ral. Mai en la seva car­rera fut­bolística havia mar­cat qua­tre gols en un sol par­tit. De fet, aquesta tem­po­rada en la lliga n’ha mar­cat tres. Gol con­tra el Logro­nyo (5-0), gol en el derbi con­tra l’Espa­nyol (0-4) i gol con­tra el Tacón (0-6). Pre­ci­sa­ment con­tra el con­junt madri­leny, just avui fa un mes, la nige­ri­ana Osho­ala també va mar­car un pòquer de gols. Són les dues úniques fut­bo­lis­tes de la pri­mera plan­ti­lla blau­grana que han acon­se­guit la fita aquesta tem­po­rada. Osho­ala ho va acon­se­guir amb 63 minuts. Tor­rejón en va neces­si­tar 78.

Tor­rejón, la inter­na­ci­o­nal amb Espa­nya que més par­tits ofi­ci­als ha dis­pu­tat –va anun­ciar la reti­rada de la selecció després de l’últim mun­dial–, acaba con­tracte al final d’aquesta tem­po­rada, però tot fa pen­sar que seguirà. Al Barça des del 2013, el seu somni con­ti­nua sent gua­nyar una Cham­pi­ons com a blau­grana. Amb la lliga molt ben enca­mi­nada, ara el pròxim repte és la copa de la Reina. Pròxima parada: Huelva. Demà dime­cres espera l’Spor­ting (16.30 h).