Ha pas­sat una mica de temps, però sí que serà una manera de recor­dar aquell any que hi vaig viure i que va ser tan espe­cial per a tots. Serà maco retro­bar-me amb la gent que encara està al club, juga­dors i tre­ba­lla­dors, i això farà que sigui un par­tit més espe­cial que la resta.

Espor­ti­va­ment, sense cap mena de dubte va ser la millor tem­po­rada de la meva car­rera. Pel que es va acon­se­guir i pel que va sig­ni­fi­car per al club i per a la ciu­tat. Tinc la sen­sació que va ser molt espe­cial perquè es va acon­se­guir l’objec­tiu mar­cat. Va ser una gesta pre­ci­osa i ino­bli­da­ble.

És cert que vam jugar la mei­tat de par­tits cadas­cun, però el més impor­tant va ser que l’equip va acon­se­guir l’ascens. A títol per­so­nal, per a cap dels dos por­ters va ser una tem­po­rada sen­zi­lla, perquè tenir tanta ines­ta­bi­li­tat en el lloc es fa dur, però es va com­pen­sar acon­se­guint l’ascens. A més, amb Bou­nou man­tinc encara una molt bona relació i par­lem sovint. Aques­tes rela­ci­ons i amis­tats amb els juga­dors amb què has coin­ci­dit és el que et queda al final del fut­bol.

Sem­pre dic que aque­lla tem­po­rada teníem una plan­ti­lla molt i molt com­pen­sada, i això és difícil de tro­bar. Tu veies l’equip com s’entre­nava cada dia i era un espec­ta­cle, i això es veia reflec­tit al camp, perquè a l’hora de com­pe­tir no hi havia ningú que ens passés per sobre. Vam mun­tar un gran bloc, el ves­ti­dor era espec­ta­cu­lar, i això també ens aju­dava molt, perquè en tots els par­tits sortíem a morir. Des del pri­mer dia es tenia aque­lla sen­sació que l’equip volia llui­tar per coses grans i pujar a pri­mera. Al final vam tenir la sort d’acon­se­guir-ho. No va ser fàcil, perquè ens va tocar patir en alguns moments, però vam ser capaços de man­te­nir la calma perquè el ves­ti­dor estava molt unit i molt ben ges­ti­o­nat.

Sí, vul­guis o no, sem­pre hi serà, però això forma part del fut­bol. Els clubs han de pren­dre la decisió de qui val per jugar a pri­mera i qui no, i mira, a mi em va tocar que­dar-me amb aquesta espina, perquè era la meva opor­tu­ni­tat per dis­fru­tar de la pri­mera divisió i sabia que no en tin­dria gai­res més. Però tot passa per alguna cosa i després d’aque­lla tem­po­rada vaig poder anar a l’Alme­ria, l’equip en què he vis­cut els millors anys de la meva car­rera. No pels resul­tats com a Girona, però sí pel ren­di­ment indi­vi­dual. I al Girona em va tocar veure’l des de la distància i seguir els par­tits com un afi­ci­o­nat més.

Com un espec­ta­cle, sobre­tot el pri­mer any. L’equip va com­pe­tir molt per sobre del que tot­hom es podia espe­rar i va sor­tir tot rodó. Van fer par­ti­das­sos con­tra grans equips i els veies jugar al Ber­nabéu, per exem­ple, sense cap com­plex...Va ser espec­ta­cu­lar.

I tant. Ha cres­cut, perquè s’ha apro­fi­tat el fet d’estar a pri­mera. Ara tot és més gran, més reper­cussió, amb unes ins­tal·laci­ons per entre­nar-se que abans no teníem. Nosal­tres ens entrenàvem a l’annex de Mon­ti­livi com podíem. De tota manera, al club hi ha les matei­xes per­so­nes, així que el cor és el mateix que hi havia lla­vors. Tot i el crei­xe­ment, no ha per­dut les seves senyes d’iden­ti­tat i manté l’“orgull gironí” que el carac­te­ritza. Això és molt impor­tant per a un club, el fet de no obli­dar d’on vens. En el fut­bol actual s’està per­dent una mica.

Hi he estat molt i molt bé. Gai­rebé des del pri­mer dia m’han fet sen­tir com el millor por­ter del món. M’he sen­tit molt esti­mat. Ha estat una etapa en què n’hem vist de tots colors, i ara, amb el canvi de pro­pi­e­tari, ha estat un any molt dife­rent, per dir-ho d’alguna manera. És com­pli­cat, perquè és un xoc de cul­tu­res que s’ha de saber ges­ti­o­nar. Al final, entre una cosa i una altra, vaig haver d’aca­bar sor­tint en el mer­cat d’hivern, però he tin­gut la sort que a Pon­fer­rada també m’han aco­llit molt bé.

La veri­tat és que no sé què ha pas­sat. En un mes i mig, vaig pas­sar de ser titu­lar a veure’m al car­rer, sense anar con­vo­cat, i havent de bus­car un destí on poder jugar cedit fins al juny. L’arri­bada del xeic suposa una cul­tura dife­rent, una manera dife­rent de ges­ti­o­nar els equips per mirar d’acon­se­guir l’objec­tiu. Ens hem d’adap­tar a tot. El club té una gestió que no acos­tuma a ser habi­tual en aquest país. És una manera dife­rent de pen­sar a la qual t’has d’adap­tar. Al final els fut­bo­lis­tes ens con­ver­tim una mica en mer­ca­de­ria i m’ha tocat a mi sor­tir.

Em van pro­po­sar aquesta pos­si­bi­li­tat, però jo vaig dir que no hi volia anar i em van res­pec­tar aquesta decisió. Després va venir l’opció de la Pon­fer­ra­dina. Em va tru­car el mis­ter i no m’ho vaig pen­sar dues vega­des, perquè la meva situ­ació allà ja no era còmoda. Jo soc feliç jugant i aquests mesos que podia jugar aquí eren una gran opció. Estic con­tent perquè em donen l’escalf que tot juga­dor neces­sita en moments com­pli­cats.

No és nor­mal i tots els can­vis neces­si­ten el seu procés. És un risc que el club ha deci­dit assu­mir i, per tant, neces­si­ten un període d’adap­tació. Han fet molts can­vis en aquest mer­cat d’hivern i caldrà veure com res­pon l’equip. Ara, de moment, estan pas­sant un sotrac, però estic tran­quil, perquè aques­tes males dinàmiques les acos­tu­men a tenir tots els equips. Nosal­tres amb el Girona també en vam tenir. Són rat­xes nor­mals, però espero que aca­bin llui­tant per l’ascens directe.

A mi, sin­ce­ra­ment, m’agrada molt el Sara­gossa. Està a un nivell molt i molt alt, amb una plan­ti­lla molt com­pen­sada. A més, s’ha reforçat bé en el mer­cat d’hivern. Des del meu punt de vista, és la millor plan­ti­lla de la cate­go­ria, perquè és l’equip més fet i com­pacte. Després també hi ha el Cadis, que no abaixa el ritme. I per sota, amb l’Alme­ria, hi ha el Girona i l’Osca, que no es ren­dei­xen i estan cri­dats, per pres­su­post també, a llui­tar fins al final allà dalt. Serà una lluita maca, però si n’he de triar un que pugi directe ara, et diria que el Sara­gossa.

I tant. Encara que­den catorze jor­na­des i poden pas­sar mol­tes coses. A més, ara l’equip sem­bla que ha tro­bat el nivell que se li supo­sava. Són a temps de tot, perquè la segona A és molt llarga i estic segur que fins a les últi­mes jor­na­des esta­ran llui­tant per ser entre els dos pri­mers.

Han estat una mica difícils, perquè és un canvi que no m’espe­rava, i és que m’havia fet un lloc impor­tant a l’Alme­ria: era el capità, jugava sem­pre, em sen­tia impor­tant… I de cop aquest canvi. No l’espe­rava, però quan em va tru­car Bolo no m’ho vaig pen­sar, perquè em va trans­me­tre aque­lla con­fiança que neces­si­tava just en aquell moment. Era una bona opor­tu­ni­tat per viure un canvi d’aires, que a vega­des es neces­sita.

L’objec­tiu és claríssim, perquè som el pres­su­post més baix de la cate­go­ria. Pen­sem en la sal­vació; volem obte­nir els 50 punts, i després ja veu­rem quan­tes jor­na­des ens sobren i si ens podem plan­te­jar altres objec­tius. Ara hem tin­gut un parell de par­tits en què hem per­dut punts per detalls i no hem apro­fi­tat l’opor­tu­ni­tat d’allu­nyar-nos encara més de la zona baixa i que, fins i tot, ens acos­ta­rien al play-off, que, per què no dir-ho, seria molt bonic.

Crec que serà molt dife­rent del que vaig jugar amb l’Alme­ria en la pri­mera volta. En aquell moment, el Girona era un equip que encara no estava fet. Ara és un equip molt més madur, més com­pacte i amb les idees clares. Segur que serà un par­tit com­pli­cat per a nosal­tres, però en els par­tits que de moment he jugat amb la Pon­fer­ra­dina hem estat un equip que sem­pre com­pe­teix. Tin­drem pos­si­bi­li­tats d’obte­nir un bon resul­tat.

Nosal­tres ens hem de pre­o­cu­par de nosal­tres matei­xos i ser l’equip que com­pe­teix durant tot el par­tit. Som un equip que, si té una cosa bona, és que es fa un fart de córrer a la gespa. Si som aquest equip, que és intens i no para durant els noranta minuts, li posa­rem les coses difícils, tot i que sigui a Mon­ti­livi i en un bon moment de l’equip.

Ha can­viat molt. És un equip amb molt més caràcter al camp, i això nosal­tres també ho tenim molt assi­mi­lat, que en aquesta cate­go­ria s’ha de jugar al cent per cent tots els minuts de cada par­tit. És clar que el Girona té juga­dors amb qua­li­tat de pri­mera divisió, però a 2a A, si no com­pe­tei­xes al cent per cent, estàs mort. En les últi­mes set­ma­nes, l’equip ha recu­pe­rat aquest gen com­pe­ti­tiu.

En aquell par­tit tam­poc va jugar i és cert que el resul­tat va ser ampli, però ens van posar les coses molt difícils. Stu­ani és el màxim gole­ja­dor de la cate­go­ria i no el des­co­bri­rem ara, però amb el Girona no et pots con­fiar, perquè té juga­dors de pri­mera divisió en totes les línies. Allà on miris, és un equip capaç de tot i tenen l’experiència de jugar per pujar. Serà un equip molt perillós d’aquí a final de tem­po­rada.

M’havia enfron­tat mol­tes vega­des amb ell i des de fora veus que és un gran gole­ja­dor, però ara que el veus en el dia a dia impacta. No té el físic que podia tenir fa uns anys, però és un davan­ter amb molt olfacte gole­ja­dor i, per a un equip com el nos­tre, tenir una referència així a dalt ens dona la vida.