Sobreviure sense Stuani
triomf vital · El Girona s’haurà de sobreposar a l’absència del seu futbolista referencial però no té cap més altra sortida que la victòria per continuar endollat en la lluita per l’ascens directe (18.15h)el gol · Sense l’uruguaià ni Soriano, quasi tot dependrà de la inspiració dels mitges puntes o de l’estratègia 11 de 15? · Els tres punts conduirien a la millor ratxa
Les poques o moltes esperances que pugui tenir el Girona de continuar endollat en la lluita per l’ascens directe passen avui per sumar els tres punts. Això, que sempre és complicat en una categoria tan competitiva com la divisió de plata, té aquesta tarda un grau de dificultat més alt per l’absència de Cristhian Stuani. Sense l’uruguaià, no hi sol haver victòria. De fet, les vuit darreres vegades que el Girona ha tingut la baixa del seu pitxitxi, el balanç han estat sis derrotes i dos empats. I en les dotze victòries dels blanc-i-vermells aquest curs, només l’última no va tenir el segell de l’uruguaià (Samu Saiz va fer l’1-0 contra l’Osca en el 94’). En les onze restants, un o més gols els va signar el futbolista que mai falla sobre la gespa i que avui haurà de veure els seus companys des de la grada.
Sense Stuani, el Girona perd gol però també recursos per fer mal al rival. El més clar, el joc aeri en atacs dinàmics. Si la referència és Brandon Thomas o Gallar o qui sigui, les centrades a l’àrea de Mojica, Aday i Granell buscant un cop de cap salvador no tindran gaire sentit. Perquè tampoc no arribarà a temps el que hauria estat el candidat número u a rellevar Stuani, que és Jonatan Soriano. Els de Pep Lluís Martí hauran de buscar un futbol d’associació per fer mal a la Ponferradina. O l’estratègia, que no ha acabat de funcionar en tot el curs; avui és un bon dia per treure suc de les faltes o dels córners i de les pujades, de moment estèrils, dels centrals Juanpe i Alcalá.
Un visitant poc fiable
La Ponferradina, que sempre és perillosa quan juga aixoplugada pel seu públic a El Toralín, abaixa força les prestacions quan juga lluny de casa. Només ha sumat 11 punts en tretze sortides (únicament el Racing, cuer, és pitjor visitant, amb 10), però les dues victòries les ha assolit en camps molt complicats: Vallecas (1-2) i, sobretot, Almeria (2-3). També ha puntuat a Fuenlabrada (1-1), Lugo (2-2), Almendralejo (1-1), Santander (2-2) i Albacete (1-1).
Tot i això, els d’El Bierzo, liderats sempre per l’incombustible Yuri (37 anys i 16 gols aquest curs), tenen molt ben encarrilats els deures: transiten vuit punts per sobre del descens i són a una sola victòria dels llocs de play-off. A la Ponferradina, però, Montilivi sempre se li ha entravessat i només hi ha puntuat en una de les cinc visites a segona A.
L’equip de Pep Lluís Martí torna a trepitjar l’estadi de Montilivi, on l’últim enfrontament va acabar amb èxtasi tant a la gespa com a la graderia, amb el gol al límit de Samu Saiz. Aquell partit contra l’Osca va marcar el rècord d’assistència (8.790 espectadors) en un estadi que encara té marge de creixement (11.200 seients) i que promet entrades més altes si l’equip es va espavilant. Els blanc-i-vermells, a sis punts de la zona d’ascens directe –l’Almeria juga a la mateixa hora i el Saragossa i l’Osca ho fan demà–, busquen avui la desena victòria a casa.