Del zero al noranta

Amb la lesió d’Aday i la baixa per sanció de Maf­feo després de veure la cin­quena groga la set­mana pas­sada si una cosa estava clara era que l’onze d’ahir esta­ria for­mat per Cala­vera i deu més. Era una bona opor­tu­ni­tat per al de Cabra del Camp, que està vivint una tem­po­rada poc satis­factòria en l’aspecte per­so­nal. La d’ahir va ser tot just la ter­cera titu­la­ri­tat en la lliga i això que en l’ante­rior, al camp de l’Extre­ma­dura coin­ci­dint amb l’estrena de Pep Lluís Martí a la ban­queta, sem­blava que el tar­ra­goní podia fer un pas enda­vant i gua­nyar pro­ta­go­nisme. Des de lla­vors, però, res de res. Un zero abso­lut en el compte de minuts si no fos perquè dues set­ma­nes, al camp del Pon­fer­ra­dina, Cala­vera va jugar l’últim minut de par­tit. I això era al novem­bre... Qua­tre mesos ha hagut d’espe­rar per tenir una nova opor­tu­ni­tat. De fet, abans de la set­mana pas­sada a Miranda, no havia entrat en cap altra con­vo­catòria.

Lògica­ment, doncs, la seva presència a l’onze era un dels grans cen­tres d’atenció del par­tit. I com es podia pre­veure Cala­vera no va ser un dels millors del par­tit. I és que per molt que física­ment pugui estar bé per aguan­tar els noranta minuts com va fer si una cosa no es gua­nya en els entre­na­ments és el ritme de par­tit. I això, sobre­tot en els pri­mers minuts, ho va pagar. De fet, va anar ben just que Acuña no ho va apro­fi­tar per obrir la llauna anti­ci­pant-se-li al segon pal i uns minuts després superant-lo, de molt, en una llarga cursa. En explo­si­vi­tat sem­bla­ven un juga­dor pro­fes­si­o­nal i un juve­nil. Amb el pas dels minuts, això sí, la falta de ritme es va dei­xar de notar i, tot i no pro­jec­tar-se gaire en atac, el de Cabra del Camp va com­plir més que cor­rec­ta­ment amb la seva feina, tallant fins i tot un con­tra­a­tac molt perillós en la segona part que podria haver supo­sat la remun­tada de l’Alba­cete.