Marcar primer, una virtut que s’evapora
El Girona troba a faltar els quatre punts que ha deixat perdre de manera consecutiva contra el Mirandés i l’Albacete
Dels quatre partits en què ha marcat primer i no ha guanyat, tres han arribat durant la sèrie de set jornades sense perdre que acumula
Tretze victòries, quatre empats i cap derrota. El balanç, més que digne, és el dels disset partits de lliga en què el Girona ha marcat el primer gol. Sempre que obre la llauna, s’assegura no perdre, però el problema és que els empats són sovint també un càstig, sobretot si s’ambicionen els objectius més elevats i s’ha de recuperar terreny perdut. I dels quatre partits en què ha marcat primer però no ha assegurat el triomf, n’hi ha tres que han arribat durant la sèrie vigent de set jornades sense perdre –iguala l’anterior més llarga– i que, al cap i a la fi, li han frenat les expectatives de pressionar els de dalt de tot. La virtut de guanyar els partits en què colpeges primer –el balanç va arribar a ser de 40 punts de 42, amb tretze victòries i un empat– està deixant de ser-ho.
Guanyar solidesa i encadenar jornades sense perdre havia fet recuperar les expectatives al Girona, però dues garrotades consecutives li han fet perdre molta pistonada. De tenir la possibilitat de sortir d’Anduva en el tercer lloc i a quatre punts de la zona d’ascens directe, a veure com el Mirandés igualava el 0-1 de Stuani i el tornava a deixar cinquè. I al cap d’una setmana, l’Albacete era capaç també d’igualar un 1-0 advers –els manxecs ja havien remuntat un 0-1 contra el Numància i havien equilibrat un 0-1 contra el Rayo– per fer volar dos punts més. En dues setmanes, quatre punts a les escombraries, per allunyar-se dels dos primers classificats (a nou i a vuit punts) i fer un pas enrere fins i tot respecte al tercer i el quart classificat, que semblaven molt a l’abast. L’Almeria i l’Osca tornen a agafar tres punts de marge respecte al Girona, que ha estat incapaç d’acabar cap jornada més amunt del cinquè classificat.
El Saragossa i l’Oviedo
El primer equip que va trencar la relació estreta entre el primer gol del partit a favor del Girona i el triomf blanc-i-vermell (després de vuit partits amb el mateix guió) va ser el Saragossa, i això que els gironins van arribar a situar el 0-2 a La Romareda. El conjunt de Víctor Fernández va ser capaç de completar la remuntada fins al 3-2, frustrada després per un penal transformat per Stuani.
El segon equip que va puntuar després que el Girona obrís la llauna va ser l’Oviedo, en el partit que va servir d’arrencada de la sèrie actual de set jornades sense perdre –i també el primer en què els gironins van reivindicar un pas endavant en actitud, intensitat i agressivitat– amb un gol de Tejera, en la primera rematada dels asturians a porteria, per equilibrar l’1-0 de Stuani. Des d’aquella galleda d’aigua freda contra l’Oviedo, el Girona havia sabut fer bo el golàs de Stuani a Fuenlabrada, havia desfet el 0-0 amb èxtasi a última hora contra l’Osca i havia encarrilat la feina aviat contra la Ponferradina, vuit dies després d’igualar un 2-0 advers a la Corunya. Quatre jornades seguides amb bon regust abans dels quatre punts malaguanyats contra el Mirandés i l’Albacete.
De 9 a 26 minuts
L’Albacete va marcar l’1-1 en el minut 50, amb temps de sobres per mirar de reaccionar, tot i que els gironins només van prémer l’accelerador en la recta final. L’avantatge que va donar el golàs de Brandon contra els manxecs va durar 26 minuts de joc (21de la primera part i 5 de la segona), quatre més que els que va necessitar el Saragossa per convertir un 0-2 en un 2-2 a La Romareda. L’avantatge que va durar menys –l’Oviedo va trigar 13 minuts– va ser el de Miranda, amb 9 minuts entre el penal de Stuani i el de Matheus.
La productivitat marcant primer (43 punts de 51) contrasta amb la incapacitat del Girona quan és el rival qui fa el primer gol, amb cap remuntada i només tres empats (3 punts de 39 en tretze partits.