La lesió de Brandon Thomas, un revés inesperat

Duríssim cop el que va rebre el Girona ahir, un revés real­ment ines­pe­rat. Bran­don Tho­mas, un dels fit­xat­ges d’hivern i un fut­bo­lista que havia emer­git com un dels prin­ci­pals argu­ments en atac de l’equip, no tor­narà a posar-se l’elàstica blanc-i-ver­me­lla aquesta tem­po­rada. El juga­dor de San­tanyí es va regi­rar el genoll esquerre en l’entre­na­ment d’ahir al matí, un fet que va fer pre­sa­giar el pit­jor i, ja al ves­pre, després de fer-se les per­ti­nents pro­ves mèdiques, es va con­fir­mar la notícia, dolentíssima, deso­la­dora, devas­ta­dora; tren­ca­ment del lli­ga­ment encre­uat del genoll esquerre amb afec­tació al menisc.

En els pròxims dies serà ope­rat i el Girona, doncs, diu adeu a un fut­bo­lista que s’havia con­ver­tit en fona­men­tal en els dos mesos que duia a l’equip. Agres­siu, intens i punyent, el davan­ter de 25 anys s’havia gua­nyat un lloc en l’onze de Pep Lluís Martí, de qui era una petició expressa, i amb el seu fut­bol entu­si­asta s’havia eri­git com la ban­dera del canvi de dinàmica del con­junt blanc-i-ver­mell, que fa set jor­na­des que no perd. De fet, amb el mallorquí sobre la gespa, el grup ori­en­tat per Martí gai­rebé no perd; dels nou par­tits que ha dis­pu­tat, cinc com a titu­lar, només un es compta amb der­rota giro­nina, la resta, qua­tre empats i qua­tre victòries.

Bran­don, cedit per l’Osa­suna fins a final de tem­po­rada, s’havia afi­nat, a més, en les últi­mes jor­na­des, en què havia vist por­te­ria. Dues dia­nes sumava amb el Girona, totes dues a Mon­ti­livi, que van ser­vir per obrir la llauna; la pri­mera, amb la qual es va estre­nar, en el tri­omf con­tra la Pon­fer­ra­dina (2-0), en una jugada afor­tu­nada, i la segona, en l’última jor­nada con­tra l’Alba­cete (1-1), en què es va des­ta­par amb una magnífica mani­o­bra abans de resol­dre.

La baixa de Bran­don suposa un con­tra­temps per a Pep Lluís Martí, que perd també un juga­dor que podia actuar de 9 en cas de neces­si­tat, en una plan­ti­lla que, tot i tenir tres espe­ci­a­lis­tes en la posició, genera dub­tes en aquesta demar­cació. I és que per relle­var el gole­ja­dor Crist­hian Stu­ani, amb les con­vo­catòries amb l’Uru­guai en l’horitzó, hi ha Jona­tan Sori­ano, que quan ha jugat ha ofert un bon ren­di­ment, al qual no ha pogut donar con­tinuïtat per les seves lesi­ons, i Joaquín Zeba­llos, el fla­mant fit­xatge, recent arri­bat de l’Uru­guai, que ben segur neces­si­tarà un lògic procés d’acli­ma­tació.