En el con­text d’incer­tesa i con­fusió pro­vo­cat pel coro­na­vi­rus, al Girona se li ha gene­rat un pro­blema extra: la greu lesió de Bran­don Tho­mas. I és que l’ata­cant, incor­po­rat aquest pas­sat mes de gener com a cedit pro­ce­dent d’Osa­suna i que s’havia con­ver­tit en una de les sen­sa­ci­ons del con­junt blanc-i-ver­mell dar­re­ra­ment, no tor­narà a jugar aquest curs. Dime­cres quan fal­tava mitja hora per a l’aca­ba­ment de la sessió d’entre­na­ment que l’equip duia a terme al matí a La Vinya, en una acció en què va girar, se li va que­dar enrere el genoll esquerre i ja no va poder con­ti­nuar. La manera com es va pro­duir la lesió i els símpto­mes no con­vi­da­ven a l’opti­misme i ja al ves­pre, un cop efec­tu­a­des les pro­ves mèdiques per­ti­nents, es van con­fir­mar els pit­jors pre­sa­gis; tren­ca­ment del lli­ga­ment encre­uat del genoll esquerre amb afec­tació al menisc. Sala d’ope­ra­ci­ons i adeu a la tem­po­rada.

Amb la notícia calenta, encara encai­xant-la i assu­mint-la, Bran­don va anar ahir a La Vinya, on va estar amb els seus com­panys, que van entre­nar amb nor­ma­li­tat. La lesió és un cop duríssim per al davan­ter, que espera ara data per ser ope­rat, ja que fins que no li baixi la infla­mació al genoll no pot ser inter­vin­gut, i, que una vegada hagi pas­sat per la sala d’ope­ra­ci­ons, haurà de fer front a un llarg procés de recu­pe­ració d’entre sis i vuit mesos. El dretà de 29 anys, a més, pas­sava el moment més dolç des del seu ater­ratge fa dos mesos a ter­res giro­ni­nes. Pura ener­gia sobre la gespa, ell repre­sen­tava la cara del canvi d’aquest Girona que fa set jor­na­des que no coneix la der­rota i, en línia ascen­dent, havia mar­cat en les seves dues últi­mes titu­la­ri­tats, con­tra la Pon­fer­ra­dina (2-0) i l’Alba­cete (1-1), tots dos a Mon­ti­livi, l’últim, el pas­sat cap de set­mana, un golàs, després d’un con­trol ori­en­tat espec­ta­cu­lar.

Per tot ple­gat, perquè era un juga­dor ja inte­grat en els deu par­tits jugats de blanc-i-ver­mell, que apor­tava i que encara tenia marge de crei­xe­ment pel que fa a importància i deter­mi­nació, la lesió també és un revés per a l’equip. Martí perd una peça més en atac, que s’havia con­ver­tit en fixa i que, per con­di­ci­ons i per la manera de l’entre­na­dor d’enten­dre el fut­bol, en capi­tal. De fet, el tècnic mallorquí, públi­ca­ment només va dema­nar un per­fil de fit­xatge, un ata­cant, que pogués jugar a la banda i que tingués capa­ci­tat d’anar a l’espai, carac­terísti­ques que encai­xen amb Bran­don, que ja conei­xia perquè havia jugat amb ell al Mallorca.

La baixa del de San­tanyí, doncs, deixa el pre­pa­ra­dor sense aquest tipus de fut­bo­lista que havia dema­nat, la qual cosa obre la pos­si­bi­li­tat que el Girona es deci­deixi a fit­xar un relleu. El club, però, no s’ha plan­te­jat encara aquesta opció, atesa la promp­ti­tud de l’infor­tuni del juga­dor i també pel clima de dubte que es viu dar­re­ra­ment amb la com­pe­tició atu­rada.