De dol per Narcís Codina
Girona. L’expresident del club, que va dirigir l’entitat entre els anys 1968 i 1973 i va ser l’impulsor de l’estadi de Montilivi i del trofeu Costa Brava, mor a l’edat de vuitanta-set anys
El Girona es va despertar ahir amb la desgraciada notícia del traspàs de l’expresident Narcís Codina, que va morir divendres a la nit als 87 anys. Codina, natural de Maçanet de la Selva, va presidir l’entitat blanc-i-vermella durant cinc anys, entre les temporades 1968/69 i 1972/73, a més de ser regidor del primer Ajuntament democràtic a Girona l’any 1979 i empresari d’èxit, impulsant negocis com l’Assessoria Codina a Girona o la cadena hotelera Med Playa i presidint el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària a Girona.
Narcís Codina va presidir el club a tercera divisió amb els seus inseparables companys de junta Benjamí Colomer, Joan Vidal, Josep Garrido i Joaquim Ribas, als quals es van incorporar Josep Ribera i Jaume Grabuleda –eren coneguts com els Set Magnífics– i van tenir un paper molt important en el creixement del club, sobretot perquè van ser els impulsors de l’estadi de Montilivi. I és que quan el propietari de Vista Alegre, l’antic camp del club, va voler recuperar els terrenys Codina i la seva junta van haver de buscar una nova casa per al Girona i van comprar els terrenys on van construir Montilivi, que es va inaugurar sota el seu mandat el juliol del 1970 –l’estadi va ser propietat del Girona fins que es va municipalitzar el 1984–. Només un mes després de la inauguració de l’estadi també es va celebrar la primera edició del trofeu Costa Brava, que continua sent la cita anual del Girona cada estiu.
Amb Codina de president, esportivament el Girona es va quedar a les portes de fer un gran salt de qualitat, i és que va estar dues vegades a punt d’aconseguir l’ascens a segona divisió –en aquells anys encara no hi havia la segona B–. Va ser les temporades 1970/71 –la primera a Montilivi– i 1972/73 –l’última amb Codina de president–, però el Girona no va aconseguir l’objectiu després de caure en l’eliminatòria d’ascens contra el Vila-real i el Còrdova, respectivament.
De gran record
“Va ser el millor president del Girona en aquella època”, destaca Lluís Busquets, que va ser jugador aquelles temporades: “Tenia un gran suport i juntament amb els Set Magnífics sabien molt bé el que feien. Van aprofitar l’eufòria del moment per fer Montilivi, que és on comença la història moderna del club, i millorar l’estructura esportiva. L’única llàstima és que tot i estar-hi a punt no es va aconseguir l’ascens.”