El coronavirus posposa l’operació de Brandon

El davan­ter Bran­don Tho­mas, que es va tren­car els lli­ga­ments encre­uats del genoll en un dels últims entre­na­ments que va fer la plan­ti­lla, ha reco­ne­gut avui en una emissió del club en directe per Ins­ta­gram que l’alerta sanitària pel coro­na­vi­rus ha pos­po­sat, de moment uns dies, el seu pas pel quiròfan: “En teo­ria era dilluns que ve, el dia 23, però de moment s’ha apar­cat fins al dia 2 d’abril. Amb la pandèmia que tenim a sobre, està clar que això meu no és una de les qüesti­ons pri­o­ritàries”, ha expli­cat el fut­bo­lista balear. “Men­tres­tant, vaig fent exer­ci­cis a casa i també uti­litzo molt la màquina de fred per bai­xar la infla­mació”.

Durant l’emissió en directe, que ha estat seguida per entre 550 i 650 afi­ci­o­nats, Bran­don ha reco­ne­gut l’excep­ci­o­na­li­tat del moment que viu tot­hom i ha llançat un mis­satge d’ànim: “Sabem que tan­cats a casa els dies pas­sen molt a poc a poc, però s’ha de fer cas als mis­sat­ges dels pro­fes­si­o­nals i que­dar-se a casa, que es pri­mor­dial per no pro­pa­gar el virus. D’aquesta manera també farem la feina més fàcil a la gent que no ho pot fer, com els sani­ta­ris, la gent que està tre­ba­llant en els super­mer­cats i en altres bran­ques que necessàries per poder donar a les per­so­nes pro­duc­tes i ser­veis de pri­mera neces­si­tat”.

Bran­don, que està con­fi­nat a Girona (s’ope­rarà a Bar­ce­lona), ha repas­sat aspec­tes espor­tius i també de la seva vida per­so­nal. Ha res­post les pre­gun­tes dels afi­ci­o­nats, mol­tes de les quals s’han cen­trat en la seva tra­jectòria com a fut­bo­lista pro­fes­si­o­nal (els equips on ja jugat, els gols que ha mar­cat, els millors records, la relació amb Pep Lluís Martí, amb qui va coin­ci­dir en el ves­ti­dor del Mallorca quan el míster era juga­dor...) i també en aspec­tes més íntims, entre els quals els seus tatu­at­ges: “No sé quants en tinc exac­ta­ment, però molts. Tinc plena la zona des del pit fins al coll. Una rosa al cos­tat de l’ore­lla. L’espat­lla sen­cera, amb un lleó; i els braços i mans. El més petit (el nom Abu­elo escrit en un dit) és per mi el més impor­tant, perquè el meu avi és qui més s’ha esforçat en el meu crei­xe­ment i és el valor més impor­tant de la nos­tra família. També tinc dibui­xat a Déu perquè soc cre­ient i un parell de fra­ses de la vida i de la Bíblia; dues roses per a la meva mare i la meva ger­mana; un llop com a pro­tec­tor de la família; un ull, per al meu germà que va tenir unes ope­ra­ci­ons a la vista; un fan­tasma, que és el que ens vam tatuar el grup d’amics...“.

Bran­don també ha reco­ne­gut que són moments durs perquè se li ha ajun­tat la situ­ació excep­ci­o­nal i la lesió. “Mai havia tin­gut un con­tra­temps físic d’aquesta enver­ga­dura i que em farà per­dre la tem­po­rada sen­cera. Es dur perquè, a més, no estic a casa amb tota la meva família, tot i que estic con­fi­nat amb el meu germà. I perquè estava en un bon moment, par­ti­ci­pant molt i aju­dant l’equip”. El davan­ter, però, afirma que s’ha de mirar enda­vant i és opti­mista: “Mai no em dono per vençut i estic con­vençut que tor­naré tant o més fort que quan em vaig lesi­o­nar”.