Girona

NÉSTOR SALMERÓN

PREPARADOR FÍSIC DEL GIRONA

“El neguit és quant durarà”

“El treball és molt individualitzat. Ens hem hagut d’adaptar a les peculiaritats de cada futbolista i a l’espai de què disposen”

“L’exigència i la implicació que veiem dels jugadors ens fa ser optimistes”

La rutina és similar a la de La Vinya. Abans de les deu del matí, tothom ha d’estar activat. És una qüestió d’hàbit
Si hi ha un punt de risc amb dos partits en una setmana en un context normal, tornar i fer-ho de seguida seria perillós

Néstor Sal­merón Luque (Ter­rassa, 31-5-1985) va pas­sar per l’Hos­pi­ta­let (2012-14) i l’Espa­nyol B (2014-2017) just abans d’arri­bar al Girona. Sem­pre tre­ba­llant en la pre­pa­ració física del pri­mer equip, va assu­mir la màxima res­pon­sa­bi­li­tat arran del canvi a la ban­queta, amb l’arri­bada de Pep Lluís Martí i la marxa d’Unzué i el fins aquell moment pre­pa­ra­dor físic, Iñaki Codiñach. Ara té el repte de lide­rar el tre­ball diari dels juga­dors, cadascú des de casa seva per culpa de la pandèmia del coro­na­vi­rus.

Els pre­pa­ra­dors físics ja solen tenir molta res­pon­sa­bi­li­tat en els entre­na­ments dia­ris, però ara deu tenir més feina que mai.
Sí. Inten­tes tenir-ho con­tro­lat més o menys tot, i la pri­mera set­mana va ser com­pli­cada. A par­tir d’un tre­ball gene­ral, s’havia d’anar mirant cas per cas, juga­dor per juga­dor, a veure qui­nes cir­cumstàncies tenia. On estava, si allà on vivia tenia mate­rial i quin espai tenia per poder-se entre­nar. Quan ho vam tenir con­tro­lat, ho vam aca­bar d’orga­nit­zar tot per fer plans indi­vi­du­a­lit­zats per a cadascú, tenint en compte les seves pecu­li­a­ri­tats i l’espai de què dis­po­sen.
No tots tenen pati o jardí?
Gai­rebé tots, però no tots. Però si no poden tre­ba­llar al pàrquing, per exem­ple. Per fer tre­balls de velo­ci­tat, gai­rebé tots o bé tenen espai o poden anar al pàrquing.
No deu tenir res a veure la pro­gra­mació a casa amb la que faria a La Vinya?
No ben bé, perquè no hi ha pilota, però ens cen­trem en els aspec­tes pura­ment con­di­ci­o­nals. Si hem de fer tre­balls d’acce­le­rar i desac­ce­le­rar, els podem fer perquè no neces­si­tem un espai gaire gran. Allò que seria un entre­na­ment d’espais curts. Si hem de fer tre­balls amb més velo­ci­tat, és clar que als entre­na­ments els espais són més amplis, però anem bus­cant solu­ci­ons. Al pati, al pàrquing o on sigui. I després, tre­ba­llar la força, tres o qua­tre dies la set­mana.
Coor­di­nen la feina amb el ‘mis­ter’, o ja és només cosa seva?
Jo vaig comen­tant el tre­ball al mis­ter, però sobre­tot el suport és entre els altres pre­pa­ra­dors físics del club. Un és el res­pon­sa­ble de la força, l’altre el dels tre­balls metabòlics de tronc supe­rior i l’altre de coor­di­nar els juga­dors que estan entrant al grup, com per exem­ple Aday. Dani Villar s’encar­rega de força i tronc supe­rior. Oriol Balañà fa el tre­ball més específic amb la rea­dap­tació de juga­dors. I Dani Sánchez assu­meix el tre­ball de força de tronc infe­rior.
El més com­pli­cat és no saber quant s’allar­garà el con­fi­na­ment?
Sí, aquest és el neguit que tenim més a dins tots. Quant durarà. Ens reu­nim dia sí dia no amb el mis­ter i amb els altres mem­bres del cos tècnic. És la incògnita que sem­pre tens. I quan tor­nem, què fem? Doblem entre­na­ments? Al final, arri­bes a la con­clusió que és millor espe­rar que ens diguin quan podrem tor­nar, i després ja ho aca­ba­rem de deci­dir. És un neguit, sí.
És un tre­ball molt indi­vi­du­a­lit­zat, o es diu “avui toca això” a tots?
És molt indi­vi­du­a­lit­zat. Són tre­balls que ens agra­da­ria que tot­hom fes, però els hem d’adap­tar a cadascú, sobre­tot per l’espai de què dis­po­sen. I, de fet, el repar­ti­ment de mate­rial es va fer pen­sant en el que més neces­sita cada juga­dor. Hem fet pau­tes molt indi­vi­du­als de força i de tre­balls de car­rera.
Com ho con­tro­len? Amb els GPS que fan ser­vir habi­tu­al­ment?
No ho podem fer amb els GPS, perquè la bate­ria dura dos o tres dies i per car­re­gar-los només tenim un dis­po­si­tiu que ser­veix per car­re­gar els 25 GPS. Seria l’ideal, però és impos­si­ble. Fem una rutina simi­lar a la que tenim a La Vinya. Abans de les deu del matí, els juga­dors ens pas­sen el seu estat físic, pas­sem un test de salut, i a par­tir d’aquí anem par­lant amb cadascú, per si té molèsties o qual­se­vol cosa, i ajus­tem el tre­ball.
Ningú es deu poder des­pen­jar dient que s’aixe­carà tard i ja ho farà al mig­dia?
No, no. És una rutina, una qüestió d’hàbit. A les deu tot­hom està ope­ra­tiu a La Vinya, doncs ara també. Dins d’una situ­ació tan estra­nya, hem d’inten­tar com a mínim man­te­nir un ordre.
El tre­ball a casa està pen­sat més per no per­dre la forma?
Sí. És inten­tar man­te­nir les capa­ci­tats con­di­ci­o­nals al màxim. Que no hi hagi un salt tan gran, que no hagin per­dut tant el punt de forma.
Quan tor­nin, no s’hi podran posar de cop. Quant temps creu que neces­si­ta­ran per com­pe­tir?
Aquest és un altre dels temes clau. Anem par­lant amb altres pre­pa­ra­dors físics sobre això. L’ideal seria que ens dones­sin uns quinze dies. Però ens hau­rem d’adap­tar al que mar­quin les com­pe­ti­ci­ons. I quan arribi el moment, orga­nit­zar el tre­ball en funció dels dies que tin­guem.
Es donen suport entre els pre­pa­ra­dors físics dels clubs?
Ens conei­xem gai­rebé tots i amb alguns amb qui tens més afi­ni­tat et vas tru­cant, par­les de com has plan­te­jat el tre­ball, etc. Tots anem pel mateix camí.
Tor­nar després de l’atu­rada i afron­tar com a mínim dos par­tits per set­mana no aug­men­tarà el risc de lesi­ons?
Això és claríssim. Si en un con­text nor­mal, amb la plan­ti­lla en estat òptim, quan poses dos par­tits en una set­mana sem­pre hi ha un pun­tet de risc, doncs tor­nar i fer-ho de seguida seria perillós, sí.
A l’estiu pen­sen en un període de com­pe­tició que s’ha alte­rat molt. Un altre repte…
I tant. Arriba un punt que tens gai­rebé con­tro­lat tot el dia a dia, tot el que neces­sita cada juga­dor, i amb això se te’n va tot enlaire. Fins ara, però, de l’exigència i el nivell dels juga­dors, n’estem molt con­tents. Amb el feed­back que ens gene­ren, els tre­balls i els vídeos que ens envien, veiem que la impli­cació dels juga­dors és del 100%. Això ens fa ser opti­mis­tes i pen­sar que quan tor­nem podrem estar a un nivell òptim.
A juga­dors com Valery o Aday no els haurà anat tan mala­ment.
Sí, sobre­tot perquè ja esta­ven en una fase final. Si t’enxampa en una fase ini­cial d’una lesió és més com­pli­cat, perquè has de tenir un segui­ment molt més exhaus­tiu amb met­ges i fisi­o­te­ra­peu­tes, que de cop no el podries fer i ani­ries una mica a cegues de com evo­lu­ci­ona la lesió. Valery ja estava tre­ba­llant amb nosal­tres i Aday ja feia tre­ball de camp. Ara, a part de Bran­don, que és el més fotut, que­da­ven Aday i Valery.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.