Més obstacles en el camí
2a divisió B. El mig del Llagostera, Jordi Maymí, que no juga un partit de lliga des del 13 de gener de 2018, s’ha vist obligat a iniciar la part decisiva de la seva recuperació confinat a casa
La crisi del coronavirus ha escapçat la vida de tota la població. Pels futbolistes, acostumats també a unes rutines, al aire lliure dels terrenys de joc i l’esforç físic, el confinament ha estat un cop molt dur. Si no jugues un partit de lliga des del 2018 per culpa de tres lesions de gravetat al genoll i a punt d’iniciar el tram final i decisiu de la recuperació de la darrera intervenció, la muntanya fa una pujada encara més pronunciada. És el cas de Jordi Maymí, migcampista del Llagostera que intenta sortir de l’espiral del dolor que provoquen les lesions. El d’Arenys de Mar es va lesionar per primera vegada el 13 de març de 2018, per segona vegada al novembre del mateix any i per última vegada a mitjans d’agost del 2019, totes amb afectació al lligament encreuat del genoll esquerre, la seva cama bona, a més d’altres afectacions al menisc o al cartílag: “Tirar la tovallola del tot mai m’ho he plantejat. Entre la primera i la segona, de cap manera, però en aquesta tercera vaig tenir algun dubte. En les primeres setmanes no feia esport i no tenia el cap per a res. Al final però ho valores tot més, madures i penses que pots tornar a ser un privilegiat i intentar viure del futbol”, comenta Jordi Maymí, confinat com tothom: “Portava dues setmanes fent carrera i, a més de fer-ho en els entrenaments em desplaçava algun partit amb l’equip per estar amb els companys i córrer mentre escalfaven. En l’últim matx a l’estadi Johan Cruyff ho vaig gaudir”, explica el migcampista.
Solitud i duresa
Per superar una lesió als encreuats del genoll, tots els futbolistes han de treballar molt per deixa enrere el dolor i estabilitzar de nou la cama, fer-ho per tercera vegada ha convertit a Maymí de ferro: “És un treball que no veu ningú. La gent fa la seva vida i no està tan per tu, tampoc ho vols. Només penses en els fisioterapeutes, els metges i fer la feina ben feta. Abans anava a Llagostera cada dia i em feia 200 quilòmetres ja que per la tarda anava a Barcelona a fer més feina”, diu el jugador, que viu el confinament de forma estranya: “Tot és peculiar per mi i pels altres companys que es recuperen dels encreuats com jo [Pitu Comadevall i David Bigas]. Per sort m’he muntat una mena de gimnàs a casa i estic en comunicació amb l’Eduard Bardera [fisioterapeuta del Llagostera] i en Jordi Mir [preparador físic de l’equip]”.
Com que l’experiència és un grau, Maymí no es posa terminis per a la recuperació de la tercera lesió de gravetat, tot i que admet que seria un premi tornar a gaudir del futbol i fer-ho en el primer equip del Llagostera, un club que el cuida i amb el qual va debutar a segona B el curs 2016/17, contra el Prat: “L’Oriol Alsina és com un pare futbolístic per mi. Els dos som d’Arenys de Mar i sempre es preocupa per la meva situació i ens estén la mà, a mi i a la meva família, per si ens fa falta alguna cosa”.
Abans de trencar-se per primera vegada, la campanya 2017/18, Jordi Maymí va disputar set partits de lliga a segona B amb el Llagostera, acumulant 143 minuts, els últims 27, el 13 de gener contra el Cornellà al municipal, el terreny de joc que l’ha vist recargolar-se de dolor en les tres lesions, totes durant sessions d’entrenament.