Ima­gina’t. Després de 19 anys és la pri­mera vegada, però ara el pri­mer en què cal pen­sar és en la salut. Són unes cir­cumstàncies espe­ci­als que ens ha tocat viure i el més impor­tant és pen­sar a sor­tir d’aquí i tirar enda­vant.

Totes ens han fet molta il·lusió sem­pre, però com­plir i man­te­nir un pro­jecte 20 anys no es fa sovint i ens feia més il·lusió. Però les cir­cumstàncies són les que són i ara hem de ser molt pru­dents. Hem d’anar tre­ba­llant des de casa i mirar de sal­var les empre­ses. Nosal­tres hem hagut de fer un ERTO perquè, a part del MIC, ens han cai­gut tots els altres esde­ve­ni­ments que teníem al davant. Ara cal, des de casa, inten­tar arre­glar de la millor manera pos­si­ble les coses i mirar el futur amb il·lusió.

És un dal­ta­baix molt impor­tant perquè nosal­tres, amb molta gent i molts recur­sos inver­tits, feia onze mesos que tre­ballàvem en l’orga­nit­zació del MIC20. Hi ha mol­tes des­pe­ses que no són recu­pe­ra­bles i ens han que­dat pel camí. És un dal­ta­baix però inten­ta­rem por­tar-lo de la millor manera pos­si­ble i l’inten­ta­rem arre­glar tan bé com es pugui. Però també dema­nem que la gent com­pren­gui la situ­ació.

Algu­nes coses sí que ens les hem pogut estal­viar, però mol­tes altres no. Hi ha una sèrie de des­pe­ses, com ara l’estruc­tura de per­so­nal i tots els proveïdors, que s’han per­dut i no es podran recu­pe­rar. Per al MIC, perquè la gent pugui vin­dre a un preu més econòmic, una part molt impor­tant del finançament són les empre­ses patro­ci­na­do­res i les aju­des, i si no es fa el MIC, com és el cas, es perd tot.

Hi estem tre­ba­llant. Hem dema­nat una audi­to­ria interna per audi­tar tot el tema de les des­pe­ses i ara estem mirant què es podrà fer. Retor­na­rem tot el que puguem retor­nar, però el que no tenim… Si no, estem obli­gats a fer un con­curs de cre­di­tors i tan­car l’empresa.

Estem tre­ba­llant al màxim amb els proveïdors i amb tot­hom. Fent l’audi­to­ria que deia abans, bus­cant si hi ha coses que es poden recu­pe­rar. Tot per inten­tar par­lar amb els clubs i retor­nar el màxim pos­si­ble del que ells han pagat o mirar si alguns ens fan con­fiança i diuen que guar­den els diners per a l’edició del 2021.

Hi ha una pos­si­bi­li­tat que es va valo­rar, que és fer el tor­neig al setem­bre, però és molt com­pli­cada. Estem par­lant que ja és una nova tem­po­rada i tam­poc sabem si al setem­bre les coses esta­ran prou bé perquè la gent comenci a viat­jar i tin­gui ganes de pas­sar uns dies en un hotel i tot ple­gat. Ara tot és una incògnita. És una de les opci­ons que nosal­tres tenim sobre la taula, però en aquests moments hem d’espe­rar i ser pru­dents per veure com evo­lu­ci­o­nen les coses.

Quan la secre­ta­ria gene­ral de l’Esport, la fede­ració cata­lana i la fede­ració espa­nyola ens van enviar una carta en què es deia que s’havien de can­cel·lar tots els esde­ve­ni­ments espor­tius. Va ser quan va començar el con­fi­na­ment i, a par­tir d’aquí, vam pen­sar que el pri­mer és la salut i les per­so­nes i que s’havia de dei­xar estar.

La que vivim és una situ­ació que ens ha vin­gut de sobte i tot­hom està fent tot el que pot amb la màxima volun­tat pos­si­ble. No hi ha més història. No ser­veix de res mirar enrere perquè tot­hom fa el millor pos­si­ble per sor­tir d’aquesta situ­ació, així que donem tot el suport a qui ha de pren­dre les deci­si­ons perquè no és gens fàcil.

Espe­rem que no peri­lli. No serà gens fàcil tor­nar a aixe­car el cap, però l’única cosa que en aquesta vida no es pot solu­ci­o­nar és la mort. La resta, amb il·lusió, ganes, esforç, sacri­fici i con­fiança, es pot resol­dre. Altres coses pit­jors s’han aixe­cat. Nosal­tres segui­rem tre­ba­llant per inten­tar seguir fent el MIC molts anys i que sigui a la Costa Brava.

Per això és una de les pos­si­bi­li­tats que hi ha sobre la taula.

Pri­mer hem de superar el temps neces­sari perquè tot això passi, que tots tin­guem salut i no vis­quem cap desgràcia. A par­tir d’aquí és molt difícil pen­sar en un futur. Hem de resol­dre-ho tot com puguem i ens hem de cen­trar en la liqui­dació del MIC20 que hem hagut d’ajor­nar.