Imagina’t. Després de 19 anys és la primera vegada, però ara el primer en què cal pensar és en la salut. Són unes circumstàncies especials que ens ha tocat viure i el més important és pensar a sortir d’aquí i tirar endavant.

Totes ens han fet molta il·lusió sempre, però complir i mantenir un projecte 20 anys no es fa sovint i ens feia més il·lusió. Però les circumstàncies són les que són i ara hem de ser molt prudents. Hem d’anar treballant des de casa i mirar de salvar les empreses. Nosaltres hem hagut de fer un ERTO perquè, a part del MIC, ens han caigut tots els altres esdeveniments que teníem al davant. Ara cal, des de casa, intentar arreglar de la millor manera possible les coses i mirar el futur amb il·lusió.

És un daltabaix molt important perquè nosaltres, amb molta gent i molts recursos invertits, feia onze mesos que treballàvem en l’organització del MIC20. Hi ha moltes despeses que no són recuperables i ens han quedat pel camí. És un daltabaix però intentarem portar-lo de la millor manera possible i l’intentarem arreglar tan bé com es pugui. Però també demanem que la gent comprengui la situació.

Algunes coses sí que ens les hem pogut estalviar, però moltes altres no. Hi ha una sèrie de despeses, com ara l’estructura de personal i tots els proveïdors, que s’han perdut i no es podran recuperar. Per al MIC, perquè la gent pugui vindre a un preu més econòmic, una part molt important del finançament són les empreses patrocinadores i les ajudes, i si no es fa el MIC, com és el cas, es perd tot.

Hi estem treballant. Hem demanat una auditoria interna per auditar tot el tema de les despeses i ara estem mirant què es podrà fer. Retornarem tot el que puguem retornar, però el que no tenim… Si no, estem obligats a fer un concurs de creditors i tancar l’empresa.

Estem treballant al màxim amb els proveïdors i amb tothom. Fent l’auditoria que deia abans, buscant si hi ha coses que es poden recuperar. Tot per intentar parlar amb els clubs i retornar el màxim possible del que ells han pagat o mirar si alguns ens fan confiança i diuen que guarden els diners per a l’edició del 2021.

Hi ha una possibilitat que es va valorar, que és fer el torneig al setembre, però és molt complicada. Estem parlant que ja és una nova temporada i tampoc sabem si al setembre les coses estaran prou bé perquè la gent comenci a viatjar i tingui ganes de passar uns dies en un hotel i tot plegat. Ara tot és una incògnita. És una de les opcions que nosaltres tenim sobre la taula, però en aquests moments hem d’esperar i ser prudents per veure com evolucionen les coses.

Quan la secretaria general de l’Esport, la federació catalana i la federació espanyola ens van enviar una carta en què es deia que s’havien de cancel·lar tots els esdeveniments esportius. Va ser quan va començar el confinament i, a partir d’aquí, vam pensar que el primer és la salut i les persones i que s’havia de deixar estar.

La que vivim és una situació que ens ha vingut de sobte i tothom està fent tot el que pot amb la màxima voluntat possible. No hi ha més història. No serveix de res mirar enrere perquè tothom fa el millor possible per sortir d’aquesta situació, així que donem tot el suport a qui ha de prendre les decisions perquè no és gens fàcil.

Esperem que no perilli. No serà gens fàcil tornar a aixecar el cap, però l’única cosa que en aquesta vida no es pot solucionar és la mort. La resta, amb il·lusió, ganes, esforç, sacrifici i confiança, es pot resoldre. Altres coses pitjors s’han aixecat. Nosaltres seguirem treballant per intentar seguir fent el MIC molts anys i que sigui a la Costa Brava.

Per això és una de les possibilitats que hi ha sobre la taula.

Primer hem de superar el temps necessari perquè tot això passi, que tots tinguem salut i no visquem cap desgràcia. A partir d’aquí és molt difícil pensar en un futur. Hem de resoldre-ho tot com puguem i ens hem de centrar en la liquidació del MIC20 que hem hagut d’ajornar.