El protagonista
Joaquín Zeballos
Arribada i confinament
Aterrat des de l’Uruguai a principis de març, l’últim fitxatge del Girona només va poder-se entrenar quatre vegades amb l’equip, abans d’haver-se de tancar a casa
Instal·lat en un pis a la capital gironina, el futbolista de 23 anys, que ha vist frenada l’adaptació a tots els nivells, es mostra serè
Als 23 anys, després de tota una vida golejant pels camps de l’Uruguai i despuntar amb la samarreta del Juventud, a segona i a primera divisió, el salt de Joaquín Zeballos (Castillos, Uruguai, 1996) al futbol europeu no està sent com se l’imaginava. El coronavirus ha acabat generant una situació increïble fa escassos mesos que ha enganxat de ple el davanter charrúa acabant d’arribar al Girona i amb prou feines una setmana d’entrenaments amb l’equip completada. La primera presa de contacte a la Vinya va ser el 10 de març, dia en què va ser presentat com a blanc-i-vermell, el 12 de març es va suspendre la lliga, i un dia després, el 13, el govern estatal va decretar el confinament. “És una situació atípica. La intento viure de la manera més normal possible”, explica Zeballos en una conversa amb aquest diari, al qual atén telefònicament des del seu pis, a Girona, on viu sol. “Vaig instal·lar-m’hi just dos dies abans que es decretés el confinament. Per sort vaig tenir temps de trobar on viure perquè si hagués estat en un hotel, s’hauria complicat més el tema”, indica el futbolista.
Tot i el trasbals que li ha propiciat la pandèmia, l’uruguaià es mostra molt serè, a l’espera que es resolgui tot plegat. I és que en condicions normals hauria d’estar entrenant-se, adaptant-se a un nou futbol, a un nou vestidor, a una nova ciutat, a un nou entorn, a una nova vida a més de 10.000 quilòmetres de la seva terra. La realitat però, li ha dibuixat un altre escenari. “Estic bé. Complint la quarantena com manen les autoritats. Òbviament en una situació així, sense la família, es fa més complicat però jo tinc clar per què estic aquí. He treballat per ser-hi i estic amb ànsies. Em toca esperar una mica més per gaudir-ne, però estic content d’estar aquí. Tant de bo se solucioni aviat”, assegura l’uruguaià.
L’entrenament
A casa, una de les principals distraccions del 9 blanc-i-vermell és entrenar-se amb les pautes que li passa el club. “Jo venia d’estar aturat i això em va bé per continuar guanyant en l’aspecte físic per quan es reprengui tot estar en el millor estat possible”, diu el jugador, que va passar un temps exercitant-se en solitari abans d’incorporar-se a l’entitat gironina amb la qual continua exercitant-se individualment, ara però, dins d’un pis. “Els entrenaments estan pensats per fer-los en espais diferents del que estem acostumats, però encara estic en un lloc força espaiós”, assevera l’atacant, que expressa que el club li ha cedit material per poder treballar en condicions, com una bicicleta estàtica, però reconeix també que de tant en tant fa ús de recursos més casolans: “En algun exercici, quan haig d’afegir-hi algun pes, agafo una garrafa d’aigua de vuit litres.”
En contacte permanent amb el cos tècnic, amb qui parla cada dia sobre com es troba en físic i anímic, tot i la distància també té una mínima relació amb el vestidor amb el qual va compartir pocs dies. “Estic en contacte amb tots. Estem fent entrenaments virtuals i estem un temps en contacte, per tal que no es perdi aquesta part grupal, que és molt important en el futbol”, comenta el davanter que amb qui millor es porta és amb els uruguaians, Cristhian Stuani i Santi Bueno. “És amb qui tinc més comunicació. S’han posat a disposició meva també, constantment em pregunten per saber com estic, si està tot bé i això m’ha facilitat la situació. Els estic molt agraït”, manifesta.
La resta del dia, quan no s’entrena, el passa “intentant tenir el cap ocupat cuinant, mirant la tele, bevent mate...”. Precisament amb el mate, se li està generant un problema: “Vaig portar herbes en previsió d’estar aquí fins a final de temporada i després anar a l’Uruguai a l’estiu i portar-ne més, però ara se m’estan acabant. No en vaig portar prou per passar una quarantena”, relata Zeballos, confinat gairebé des que va arribar des de l’Uruguai.