“El Saragossa m’ha donat l’oportunitat de continuar creixent”

Vaig arri­bar a l’Olot amb mol­tes ganes d’aju­dar l’equip i apor­tar el màxim pos­si­ble, però des del prin­cipi la tem­po­rada no va anar com espe­rava, es van ajun­tar dife­rents fac­tors que em van per­ju­di­car. Vaig tenir una petita lesió que va fer que la con­tinuïtat i poder acon­se­guir un lloc en l’onze titu­lar fos més com­pli­cat.

Em van arri­bar diver­ses pro­pos­tes i sense dub­tar-ho em vaig decan­tar pel Sara­gossa, tant per la seva història com sobre­tot perquè estan fent un gran tre­ball des de la base. I la mos­tra és que el juve­nil és el campió d’Espa­nya. Un altre fet que em va fer triar l’equip ara­gonès és l’opor­tu­ni­tat que tenen els juga­dors de la base de pujar al pri­mer equip. Hi ha molts juga­dors de la pri­mera plan­ti­lla que han fet el salt des del filial; per tant, el fet que es valori el plan­ter va fer que no dubtés d’anar-me’n al Sara­gossa.

Sí, evi­dent­ment. Con­si­dero que és un pas enda­vant perquè em per­met tenir una nova opor­tu­ni­tat de con­ti­nuar crei­xent. Sem­pre que jugues en un gran club, aprens moltíssim i segur que aquest apre­nen­tatge em ser­virà per pro­gres­sar fut­bolísti­ca­ment.

Les sen­sa­ci­ons eren molt bones, tenim un molt bon equip i en aquells moments estàvem en zona de pro­moció d’ascens. Ja havíem jugat con­tra els rivals direc­tes i amb més experiència de la cate­go­ria i ara tocava jugar amb els de la part més baixa de la taula. Tot i això, a la ter­cera divisió no hi ha cap par­tit fàcil, tots els rivals són com­pli­cats i més fora de casa. Però sí, la per­cepció era molt posi­tiva.

Sí, l’objec­tiu és fer pujar els dos equips. S’està tre­ba­llant molt bé des de la direcció espor­tiva per acon­se­guir-ho i tant el pri­mer equip com nosal­tres anem pel bon camí.

És com­pli­cat saber por­tar aquesta situ­ació, però la intento ges­ti­o­nar tan bé com puc. He pogut seguir els exer­ci­cis i la rutina mar­cada pel pre­pa­ra­dor físic i, en la mesura del pos­si­ble, estic inten­tant no per­dre el ritme ni la forma física.

No, el que sí que ens han pro­por­ci­o­nat han sigut unes nor­mes físiques, així com unes pau­tes ali­mentàries que hem de seguir per tenir una dieta equi­li­brada i sana, i notar en menor mesura el fet d’estar tant de temps sense entre­nar-nos a la ciu­tat espor­tiva.

Poder veure la meva família, estar amb els meus amics i la gent que m’envolta, però sobre­tot el que trobo a fal­tar és tor­nar a la rutina dels entre­na­ments amb els meus com­panys i com­pe­tir els caps de set­mana. Jugar a fut­bol és part de la meva vida.

Des del meu punt de vista, el millor seria tor­nar a la com­pe­tició, o com a mínim poder jugar la pro­moció d’ascens per tenir la pos­si­bi­li­tat de pujar a segona B. El que és clar és que el pri­mer de tot és la salut i s’ha de garan­tir que no hi ha cap tipus de risc. Amb la salut no s’hi juga.

És el club on he cres­cut i on he estat una dècada de la meva vida, lla­vors és un club espe­cial per a mi, és l’equip de la meva ciu­tat. En un futur m’agra­da­ria tor­nar a la meva terra, al club que m’ha vist créixer.