Una arrencada brillant i dues grans encallades
3a divisió. El Peralada, amb vuit jornades excel·lents en la segona volta, ha acabat el curs cinquè i amb sensacions positives, mentre que el Figueres i el Banyoles s’estaven enfonsant
Un cop és oficial que la temporada 2019/20 s’ha acabat per al Peralada, el Figueres i el Banyoles, ara l’únic que queda és treure conclusions del que s’ha viscut durant les 27 jornades que ha durat el curs de 3a divisió per planificar de la millor manera possible la temporada 2020/21. En aquest sentit, els equips de tercera de la demarcació, als quals s’afegirà el Girona B la temporada que ve, tenen feina, sobretot el Figueres i el Banyoles. I és que, després de viure moments prometedors durant el curs, no han tingut la regularitat que els convertís en un equip fiable, un aspecte que sens dubte hauran de millorar el curs que ve, tingui el format que tingui la lliga –sobre això encara hi ha molts interrogants oberts. Qui s’escapa d’aquesta mala sensació és el Peralada, i de quina manera, i és que els xampanyers han acabat firmant un any excepcional.
Rodatge llarg
La primera volta del Peralada, el Figueres i el Banyoles va ser molt similar. A tots tres els va costar de valent arrencar i tots, en un moment o altre, es van veure en zona de descens en les primeres jornades.
A qui més li va costar va ser al Peralada –només els tres punts regalats contra el Reus en la jornada 5 li van donar vida–, i és que els d’Albert Carbó no van trobar la fórmula fins a l’octubre –cinc victòries en set jornades–, però després es van estancar –sis partits sense guanyar–. El Figueres tampoc va tenir un inici fàcil i això va provocar un canvi a la banqueta. Salamero va rellevar Xavi Agustí i va aconseguir millorar els resultats amb una trajectòria ascendent tot i no viure grans ratxes. Per al Banyoles, la primera volta va seguir la mateixa línia i això era una gran notícia. I és que els d’Adam Fontes només pensaven en la permanència i gràcies a les victòries a casa van acabar amb uns excel·lents 24 punts, a només dos de la Unió, el millor equip de la demarcació en la primera volta.
Qüestió de dinàmiques
La segona volta té el nom del Peralada. No només entre els representants de la demarcació gironina, sinó en tota la categoria. Els xampanyers han estat el millor equip de les vuit jornades que s’han disputat, han sumat 21 punts dels 24 possibles i han aconseguit escalar posicions sense parar fins a acabar el curs en un cinquè lloc –eren catorzens en la jornada 19– que els ha deixat amb la mel als llavis, i és que la dinàmica permetia somiar en la promoció d’ascens. Entre els noms més destacats dels xampanyers hi ha el de Marc Medina, que ha estat el màxim golejador de l’equip amb 8 dianes. També han brillat els exjugadors del Figueres, que han estat els que més han participat, i el juvenil Arnau Ortiz, que ha marcat diferències en alguns partits i ha acabat amb tres gols.
A diferència del conjunt xampanyer, el Figueres i el Banyoles han acabat el curs en crisi. La trajectòria ascendent de la Unió es va allargar ben poc, i és que els de Salamero només han sumat quatre punts en la segona volta, i han tancat el curs amb quatre derrotes seguides. La catorzena posició, lluny de les expectatives, encara els donava marge, però els primers fantasmes tornaven a sobrevolar Vilatenim. L’aspecte positiu ha estat el rendiment individual d’alguns dels joves, com ara Pepu Soler, màxim golejador amb 9 gols en el seu debut a la categoria, i Bora, que ha jugat tots els partits menys els que s’ha perdut per sanció.
Per crisi, però, la que ha viscut el Banyoles, i és que els del Pla de l’Estany han tancat la temporada amb una ratxa d’onze partits sense guanyar, en els quals només han sumat quatre punts. El descens cada vegada estava més a prop i les sensacions eren més preocupants, però el desenllaç ha acabat sent feliç i han lligant la permanència, encara que hagi estat per la desgràcia de la pandèmia de la Covid-19. El màxim golejador de l’equip ha estat Casanova (7).