No és encara l’acti­vi­tat diària regu­lar, amb tota la plan­ti­lla, però el canvi d’entre­na­ments indi­vi­du­als a ses­si­ons en grup –tres de deu fut­bo­lis­tes– ha injec­tat ale­gria i con­fiança a La Vinya. El Girona con­ti­nua pre­pa­rant un retorn a la com­pe­tició que cada cop es veu més pro­per. “Feia temps que no tre­pitjàvem el ter­reny de joc i ho trobàvem a fal­tar, després d’estar molt temps a casa. Vam fer els entre­na­ments indi­vi­du­als per pro­to­col, però és molt millor en grup, sem­pre”, expli­cava Pape Dia­manka. “El fut­bol és un esport col·lec­tiu i és millor tre­ba­llar en grup. Hem pas­sat de fase i de mica en mica ens anem sen­tint més bé”, hi afe­gia el sene­galès.

Dia­manka, un dels fit­xat­ges amb un ren­di­ment més dece­be­dor fins ara, té clar que si la com­pe­tició s’acaba repre­nent serà amb una sèrie d’hàndi­caps que hau­ran de superar. Començant pel fet de jugar a porta tan­cada: “Hau­rem de jugar sense públic, i ho nota­rem. La tem­pe­ra­tura també serà un hàndi­cap, i l’estat físic, en funció de com esti­gui tot­hom, també pot mar­car la diferència. Però ens estem pre­pa­rant. Ens hau­rem d’adap­tar al que sigui.” El mig­cam­pista vol­dria que l’equip notés l’escalf de l’afició des de lluny: “Tant de bo ens donin suport, encara que sigui mirant la tele­visió o envi­nant-nos mis­sat­ges.”