“És maco poder-se entrenar amb els companys”

Johan Mojica ha par­lat en una entre­vista al mitjà colombià Gol Cara­col on en una extensa con­versa ha repas­sat els seus ini­cis, la selecció colom­bi­ana i ha expli­cat diver­ses anècdo­tes. També, evi­dent­ment, hi ha hagut temps per al Girona i per com esta vivint la tor­nada a la feina després de l’atu­rada per el coro­na­vi­rus: “És una cosa bas­tant dife­rent. Estem amb molta pre­caució i res­pecte pel què esta pas­sant, però ara estem en una fase en què ja podem estar per grups i és molt maco poder-se entre­nar amb els com­panys. Ara ja estem amb grups de deu i podem fer-nos passe entre nosal­tres. Mica en mica”, ha mani­fes­tat Mojica que ha indi­cat que enrere ha que­dat el tre­ball “per vide­o­tru­ca­des amb el cos tècnic i amb els com­panys”. “Ara sem­pre s’està amb aque­lla tensió que pugui pas­sar alguna cosa però aquí al club s’està fent un tre­ball molt pro­fes­si­o­nal en el tema de sani­tat i s’estan guar­dant totes les pre­cau­ci­ons. Tema guants, els anti­bac­te­ri­als, les mas­ca­re­tes, les distàncies...”, ha dit Moji.

El fut­bo­lista ha tor­nat a jugar aquest curs, després de pas­sar-se el pas­sat en blanc. S’ha refe­rit a la lesió al genoll que el va dei­xar fora just abans de l’inici del cam­pi­o­nat. “Gràcies a Déu tinc una men­ta­li­tat de mirar-me’ho tot pel cos­tat bo. El tema de la lesió me’l vaig pren­dre com una pausa. Venia jugant moltíssim, amb un ritme molt alt i em va anar bé pel meu cos, per estar amb la meva família i créixer com a per­sona. Me la veig pren­dre de manera posi­tiva”, ha indi­cat. “Les per­so­nes més pro­pe­res a mi saben del què vaig pas­sar, del pro­fes­si­o­na­lisme que vaig tenir davant la recu­pe­ració i per això també em sento orgullós d’haver fet tot això. No és fàcil tor­nar a l’alt ren­di­ment, con­so­li­dar-se perquè tor­nes a com­pe­tir i els altres et por­ten 8 mesos de tre­ball. S’ha de tenir una men­ta­li­tat forta i tre­ba­llar”, ha afir­mat.

Sobre els seus ini­cis, el late­ral de 27 anys ha expli­cat que jugava de mit­ja­punta però quan va ater­rar Europa se li va aca­bar: “No he tin­gut opor­tu­ni­tat de jugar de 10. Aquí em van dir que tenia carac­terísti­ques de jugar per banda i sem­pre he jugat a banda”, ha asse­ve­rat, que ha reme­mo­rat també com va ser el seu ater­ratge al Girona: “Vaig fit­xar pel Girona, vam ascen­dir i va ser una de les experiències més maques de la meva car­rera. Després vaig tor­nar al Rayo, el Girona em va fit­xar per un any més i va ser una tem­po­rada excel·lent a pri­mera. Després arriba el mun­dial, em va molt bé i el Girona deci­deix comp­tar amb mi i em fitxa per qua­tre anys. Lamen­ta­ble­ment just abans de començar la lliga em vaig lesi­o­nar al genoll”. La seva pit­jor experiència espor­tiva, també de blanc-i-ver­mell. “La major decepció que ge tin­gut és quan l’equip va bai­xar. estava lesi­o­nat i no vaig poder apor­tar ni aju­dar a l’equip. vaig sen­tir una impotència gran. va ser incòmode veure els com­panys tris­tos”, ha expres­sat.

Pel què fa al futur, explica que li agra­da­ria seguir al Vell Con­ti­nent molt de temps: “Vull jugar molts anys. Man­te­nir-me en el màxim nivell molt de temps i si puc aca­bar la meva car­rera a Europa encan­tat i sinó doncs si puc tor­nar a Colòmbia també. Jugar a Europa a aquest nivell que estic jugant per mi és un somni i em sento molt feliç”. Sobre la selecció de Colòmbia pensa que si vol seguir sent con­vo­cat haurà de “fer una tasca excel·lent aquí al Girona per estar i poder-me man­te­nir-me’hi.

Final­ment hi ha hagut lloc també per les anècdo­tes. Res­ca­ta­ble és una amb Rubén Baraja, actual entre­na­dor del Tene­rife, quan aquest l’entre­nava al Rayo Valle­cano.”Em va cri­dar l’atenció per tirar una sotana en un rondo i després per rema­tar de rabona. I jo li vaig dir que em deixés jugar a fut­bol. Es va alte­rar i a la pro­pera pilota que em va arri­bar li vaig tor­nar a donar de rabona i ales­ho­res si es va enfa­dar. Però és nor­mal que un entre­na­dor et cridi l’atenció en algun moment donat”.