La regu­la­ri­tat en per­sona

Alan Baró ha dis­pu­tat tots els minuts pos­si­bles de la tem­po­rada –els 2.520 de lliga i els 120 de copa al Nou Estadi– i ha mos­trat un nivell bri­llant, soli­desa i regu­la­ri­tat. El cen­tral de l’Alt Empordà, que ha enca­de­nat el segon curs a la Gar­rotxa, ha encai­xat a la per­fecció com a lliure en el sis­tema de tres cen­trals gràcies a la rapi­desa al tall, la capa­ci­tat de lide­ratge, la col·locació per fer les cober­tu­res i, tot i la seva alçada, la con­tundència en el joc aeri.

Per­fil dret

En l’eix cen­tral, per la dreta, des de la recol·locació de la tem­po­rada pas­sada, Albert Blázquez va par­tir en la posició pre­fe­ren­cial (set titu­la­ri­tats en les pri­me­res nou jor­na­des), però una lesió mus­cu­lar impor­tant el va tenir gai­rebé tres mesos allu­nyat dels ter­renys de joc. El de Besalú va poder tor­nar a jugar just abans que la Covid-19 ho aturés tot i ho va fer a un gran nivell i amb l’equip en el millor tram de la tem­po­rada pel que fa a joc i a resul­tats.

Els seus subs­ti­tuts van ser els joves Arnau Comas i Lluís Aspar, de 19 i 20 anys, que van assu­mir galons com els més vete­rans per aco­blar-se a mera­ve­lla a les cir­cumstàncies. El de Cassà de la Selva, cedit pel Barça en el seu pri­mer any com a sènior, té una pro­jecció altíssima gràcies a la seva tècnica i el seu des­ple­ga­ment físic i la madu­resa precoç que s’adqui­reix com­pe­tint al club blau­grana des de petit. Comas es va lesi­o­nar en el pri­mer par­tit de l’any a Andorra i es va per­dre un mes de com­pe­tició en què Aspar va excel·lir.

Per al de Molló, aquest ha estat l’any amb més regu­la­ri­tat fins que una maleïda lesió, just quan tor­nava Comas, a més de la pandèmia, li va fer aca­bar el curs tot just al febrer. Aspar va enca­de­nar vuit titu­la­ri­tats en nou par­tits entre el final de l’any i l’inici del 2020, el punt en què l’equip va aug­men­tar encara més la soli­desa defen­siva i es va des­bo­car en atac. Aspar repre­senta a la per­fecció el que busca l’Olot: entrega, coratge, humi­li­tat i ambició d’un juga­dor for­mat a la casa també amb una gran pro­jecció.

El per­fil esquerre

Per l’esquerre, Car­les Mas ha con­ti­nuat sent gai­rebé un fix sem­pre que les lesi­ons l’han res­pec­tat. El banyolí es mos­tra regu­lar, molt fia­ble en la sor­tida de la pilota i potent en el joc aeri. Quan l’exju­ga­dor del Girona no ha estat dis­po­ni­ble, Arnau Comas o Lluís Aspar l’han subs­tituït a la per­fecció adap­tant-se a un per­fil no natu­ral per a ells. Mas ha estat titu­lar en 19 dels 20 par­tits que ha dis­pu­tat i ha fet dos gols, tots dos al Nàstic –un en la lliga al muni­ci­pal de manera acrobàtica, que va com­por­tar el tri­omf olotí, i un altre, de cap, al Nou Estadi en la copa.

Una menció a part merei­xen Jose Martínez i Roger Bar­nils. El capità va dis­pu­tar els últims minuts (i únics per a ell) del duel gironí a Lla­gos­tera amb l’equip amb nou juga­dors, però l’Olot va aca­bar per­dent. Un refe­rent dins i fora del camp, el de Ger­mans Sàbat va aca­bar mar­xant al gener al Palamós (1a cata­lana) per con­ti­nuar gau­dint del fut­bol i de les opor­tu­ni­tats que a la Gar­rotxa s’havien esvaït.

Pel que fa a Bar­nils, l’estiu del 2019 va fer-se una lesió greu als lli­ga­ments encre­uats i tot just en l’últim par­tit abans de l’atu­rada i l’aca­ba­ment de la com­pe­tició per culpa de la Covid-19 va dis­pu­tar els pri­mers minuts de la tem­po­rada. Ara, el de Seva s’ha hagut d’atu­rar de nou con­tra la seva volun­tat.