Una superioritat malbaratada

Ignasi Miquel s’ha con­fir­mat en aquesta represa com un dels fut­bo­lis­tes del Girona que està en un millor moment. El cen­tral des­borda supe­ri­o­ri­tat sobre el ter­reny de joc; exu­be­rant física­ment, s’anti­cipa, va al tall, es mos­tra intrac­ta­ble per dalt, gua­nya pràcti­ca­ment tots els duels, és difícil veure’l fora de lloc... no se li pot posar ni un però, al ren­di­ment del defensa dar­re­ra­ment, i ahir, en el seu retorn a La Rosa­leda no va ser cap excepció. Con­tra el Màlaga, equip en el qual va mili­tar mitja tem­po­rada 2017/2018 a pri­mera divisió amb qui va dis­pu­tar 20 par­tits, tots de titu­lar, es va exhi­bir de nou, mal­grat que la seva actu­ació no va ser­vir perquè el con­junt blanc-i-ver­mell sumés els tres punts.

Que­dar-se amb deu va con­di­ci­o­nar-ho tot per a l’equip que diri­geix Pep Lluís Martí, també per a la defensa, que va per­dre aviat Chris­tian Rivera, un juga­dor que s’havia con­ver­tit en les últi­mes dates en un suport impor­tant. En aquest con­text, i per sota del mar­ca­dor, a Ignasi Miquel va tocar-li abas­tar més metres i sor­tir de zona més del que acos­tuma a fer, però va fer-ho amb solvència, con­tro­lant Sadiku, el punta rival, i també les apa­ri­ci­ons de Juanpi, el mit­ja­punta que queia pel seu sec­tor.

Pel que fa a les dues dia­nes encai­xa­des, poc hi va poder fer. En la pri­mera, de Cifu, que va rema­tar de cap al segon pal a l’esquena de Brian Oliván, es va que­dar sense marca cobrint espai dins de l’àrea, amb els pos­si­bles rema­ta­dors rivals ja vigi­lats per juga­dors blanc-i-ver­mells. En el segon, de Sadiku, ell era qui estava pen­dent de l’ariet albanès abans de la cen­trada, i qui el va dei­xar mar­xar en la des­mar­cada per forçar un fora de joc que no va exis­tir, ja que Brian Oliván, des­a­for­tu­nat ahir al dar­rere, es va que­dar des­pen­jat.

També en atac, en alguna fogo­nada, es va mos­trar Ignasi Miquel, una amenaça en el joc aeri en qual­se­vol córner o falta pen­jada a l’àrea, que va pro­ta­go­nit­zar en la segona part una bona incursió a camp rival després de robar una pilota que Aday no va encer­tar a cen­trar. Al tram final, se’l va tor­nar a veure a dalt, quan amb l’equip amb línia de tres en defensa, es va ani­mar a pujar per la banda esquerra per tal de donar ampli­tud i pro­fun­di­tat i, tot i no ser el seu hàbitat natu­ral i no des­ta­car, tam­poc va desen­to­nar.