Stu­ani sem­pre hi és quan l’equip més el neces­sita. Aquesta defi­nició es con­ver­teix en una evidència per a un fut­bo­lista que acu­mula 25 gols en 37 jor­na­des i és, amb diferència, el màxim gole­ja­dor de la cate­go­ria. L’uru­guaià va voler demos­trar al seu nou entre­na­dor, per si de cas encara no ho sabia, que ell és qui estira el carro quan l’ocasió ho reque­reix (gai­rebé sem­pre). L’ariet va tor­nar a ser deci­siu fent un par­tit com­plet i amar­gant l’existència al jove cen­tral del Sara­gossa Cle­mente, que somiarà amb la classe d’aguan­tar la pilota, forçar fal­tes, oxi­ge­nar l’equip i apli­car ritme que va fer el de Tala durant els 90 minuts. El defensa ara­gonès no va saber com gua­nyar una dis­puta a Stu­ani i, sobre­tot en la segona part, la seva des­es­pe­ració es va fer evi­dent. A més de forçar un penal absurd del rival quan estava d’esquena i lluny de la por­te­ria, on més ino­fen­siu és el charrúa, l’ata­cant no va dub­tar a assu­mir la res­pon­sa­bi­li­tat tot i estar encara ado­lo­rit. De fet, ningú va gosar dis­cu­tir els galons al seu com­pany, que va enga­nyar de mera­ve­lla el por­ter argentí Cris­tian Álva­rez, que ni va olo­rar el seu xut.

Amb l’1-0 i el vai­let Cle­mente fora del par­tit, el sud-ame­ricà va olo­rar la sang i va començar a apli­car la seva par­ti­cu­lar classe magis­tral. Con­trol amb el pit, falta forçada per dar­rere, pen­ti­nada, atu­rada en sec, toc amb cri­teri, i un seguit d’acci­ons que només apor­ta­ven sere­nor als de Fran­cisco, que s’ho mirava des de la banda dei­xant-hi la veu i admi­rant el tre­sor que té damunt del ter­reny de joc. A més de fas­ti­gue­jar Cle­mente, Stu­ani també en va tenir per a l’altre cen­tral, Ati­enza, i el mig­cam­pista defen­siu Daniel Tor­res. L’uru­guaià ho va inten­tar en tres oca­si­ons amb la clàssica rema­tada de cap en alguna de les múlti­ples cen­tra­des que van pro­var Aday, Borja García o Samu Saiz. Segu­ra­ment la pun­te­ria va ser la nota nega­tiva del par­tit d’ahir de Stu­ani, que, això sí, en mol­tes oca­si­ons va rema­tar forçat a dins de l’àrea. Per a Valery, també ho devia ser una acció que podia haver sen­ten­ciat el matx quan el davan­ter va fer mala­ment una cen­trada al segon pal on espe­rava l’esca­lenc sol com un mus­sol.

El màxim gole­ja­dor de la lliga amb 25 dia­nes va tor­nar a posar-se al ser­vei de l’equip i del seu nou tècnic, com ja ho va fer en el pri­mer enfron­ta­ment a les ordres de Martí, en la cator­zena jor­nada al camp de l’Extre­ma­dura. Des de lla­vors ha plo­gut molt (molts gols) però Stu­ani ha mullat en tots els duels amb victòria o empat gironí –a La Roma­reda (3-3), a Mon­ti­livi con­tra l’Ovi­edo (1-1), a Ria­zor (2-2) i a Anduva (1-1)–. I és que només en una ocasió en aquest cam­pi­o­nat l’uru­guaià ha fet un gol però el seu equip no ha pun­tuat, un altre argu­ment que eleva a indis­pen­sa­ble i vital el paper del juga­dor franquícia de l’enti­tat.