L’arri­bada de Fran­cisco ha donat un altre aire al Girona, però no n’hi ha hagut prou per cor­re­gir de cop dues man­can­ces que cla­men al cel. L’exces­siva dependència de Stu­ani, que troba a fal­tar col·labo­ra­dors en la res­pon­sa­bi­li­tat gole­ja­dora, i la impro­duc­ti­vi­tat a camp con­trari. L’empat a El Molinón va ser una altra opor­tu­ni­tat per­duda d’aspi­rar a tot i, de pas­sada, treure’s la mala espina com a visi­tant, amb només tres victòries a fora. Tot ple­gat accen­tua la neces­si­tat de no per­me­tre ni una escletxa a Mon­ti­livi, encara que els rivals que hi arri­bin siguin dels més potents. Hi va caure el Sara­gossa no fa ni una set­mana (1-0), i avui visita l’estadi un altre aspi­rant a l’ascens directe, l’Alme­ria(21.45 h). L’equip amb més lli­gams amb Fran­cisco posarà a prova la dinàmica dels giro­nins arran de l’últim relleu a la ban­queta.

Està tot tan con­den­sat en aquest estrany retorn a la com­pe­tició que costa fer lec­tu­res fer­mes. Hi ha col·lapse de par­tits i jor­na­des que comen­cen hores després d’aca­bar l’ante­rior, i embús també en la clas­si­fi­cació, sense talls con­tun­dents. El Girona va sor­tir d’El Molinón assu­mint que el tren de l’ascens directe se li esca­pava. Amb el tri­omf de l’Osca d’ahir, el segon es man­tindrà com a mínim a cinc punts. I tam­poc hi ha tran­quil·litat, de cap manera, per lli­gar l’objec­tiu de mínims que repre­senta per al con­junt més ric de segona la dis­puta del play-off, perquè hi ha cua a dar­rere. Val més cen­trar-se a fer la feina, sense gai­res càlculs, i mirar de fer valer la fer­mesa com a local i mos­trar els símpto­mes de crei­xe­ment que s’han intuït amb Fran­cisco. Un pas en fals tor­na­ria a com­pro­me­tre les expec­ta­ti­ves d’arri­bar a bon port, ni que sigui per la via indi­recta.