Una fórmula que funciona

A l’objec­tiu de màxims no s’hi arri­barà, però ja deia Fran­cisco que el Girona és ara un equip més en la lluita, res a veure amb l’eti­queta que s’havia posat ell mateix a l’estiu. La lluita és per asse­gu­rar el play-off. I assu­mir-ho, adap­tar-s’hi i pre­pa­rar-lo és la millor mede­cina perquè la cosa acabi bé. Amb Fran­cisco, l’equip s’ho torna a creure. I a còpia de tre­ball, pati­ment i un gol de penal del pit­xitxi, van arri­bar tres punts d’or. L’Alme­ria va caure amb la mateixa fórmula que el Sara­gossa sis dies abans.

Sense sor­pre­ses, Fran­cisco va pre­sen­tar un onze cal­cat al de la seva estrena con­tra el Sara­gossa, amb l’únic relleu forçat de Cala­vera per Maf­feo. L’Alme­ria arri­bava a Mon­ti­livi amb l’amenaça del seu poder al con­tra­a­tac i la fia­bi­li­tat a camp con­trari, però el Girona es va mos­trar ferm. Amb les línies ben posa­des, amb ordre i rigor defen­siu, i amb tots els juga­dors –també aquells a qui els costa més– dis­ci­pli­nats en l’esforç quan no tenien la pilota. Quan la tenien, els de Fran­cisco pro­po­sa­ven més ela­bo­ració que el rival, però els cos­tava tro­bar pro­fun­di­tat. Alguns con­trols i arren­ca­des de Samu Saiz eren el con­tra­punt a la tònica de cir­cu­lació pre­vi­si­ble, anant d’un cos­tat a l’altre però sense poder deses­truc­tu­rar la defen­sava anda­lusa. Mojica va començar pro­ta­go­nit­zant algu­nes arri­ba­des per l’esquerra, però les seves cen­tra­des no solen arri­bar mai a bon port. Tam­poc eren pre­ci­ses les d’Aday, que en va fer una a Stu­ani, que va bus­car Borja dins l’àrea (7’). La pri­mera notícia a l’àrea de Riesgo va ser un xut de Vada en una bona jugada per­so­nal, repli­cada de seguida per una ocasió de Stu­ani a l’altre cos­tat (17’).

Tots s’hi juga­ven molt, i cos­tava veure’ls assu­mir ris­cos. De mica en mica, el Girona gua­nyava ter­reny i domini, però li cos­tava con­nec­tar amb Stu­ani. Feia més mal quan posava velo­ci­tat i tro­ba­vaw espais entre línies, com en una jugada ràpida entre Samu, Borja i Aday, que es va regi­rar bé però va fer un xut massa cre­uat (22’). Els giro­nins van bus­car amb més insistència el gol, però l’Alme­ria va estar a punt de dei­xar-los glaçats en un córner rega­lat, amb cop de cap de Darwin Núñez. L’estratègia, en canvi, con­ti­nu­ava sense donar símpto­mes de millora en l’atac dels blanc-i-ver­mells. I això que en par­tits tan equi­li­brats seria molt ben­vin­guda.

L’Alme­ria va fer un pas enda­vant després del des­cans. El con­junt de Mario Silva s’esti­rava quan podia sor­tir al con­tra­a­tac, amb un tros de davan­ter com Darwin Núñez, que va fer un pri­mer xut que Riesgo va blo­car (50’) i, poc després, una jugada de molt nivell que va ser de més exigència per al por­ter basc. Al Girona, quan tenia la pilota, li fal­ta­ven llums per tren­car esque­mes. Hau­ria pogut can­viar la cosa si l’àrbi­tre (o el del VAR) hagues­sin tin­gut prou valor per cas­ti­gar com a penal una aga­fada de samar­reta de Petro­vic a Ignasi Miquel dins l’àrea. Però no van asse­nya­lar res, i els anda­lu­sos es van anar ani­mant. Darwin va arri­bar a mar­car, en reco­llir una cen­trada xut de Fran Villalba, però l’assis­tent va veure clar que era en fora de joc (58’). En qual­se­vol cas, ja eren prou els avi­sos per plan­te­jar-se un canvi de rumb.

Fran­cisco va fer entrar Valery i Jairo per Aday i Borja García, que no estava fi, i Samu Saiz va cen­trar la seva posició. Valery va tri­gar dos minuts a fer una bona jugada que va aca­bar amb xut cre­uat. Feia falta recu­pe­rar la tran­quil·litat i el domini. Però l’Alme­ria ja era un altre. En una altra bona arri­bada, Lazo va fer un xut sec que Riesgo, força més enfei­nat que Fer­nando, va atu­rar. De cop, però, va aparèixer la llum. Jairo va fer una bona pro­gressió per l’esquerra, Valery va anar a bus­car una pilota amb tota la fe del món i, lluny de por­te­ria i per­fi­lat al late­ral però dins l’àrea, es va endur un mas­te­got de David Cos­tas. Penal. Stu­ani, per variar, va apro­fi­tar l’opor­tu­ni­tat immi­llo­ra­ble des dels onze metres, com en l’ante­rior par­tit a Mon­ti­livi con­tra el Sara­gossa, i va rea­ni­mar el Girona just abans de la pausa d’hidra­tació.