Tot a l’última carta
Esvaïdes les possibilitats d’ascens directe, el Girona necessita superar el duríssim cop de Lugo i mentalitzar-se per assegurar i preparar el ‘play-off’
L’equip s’assegurarà l’accés a la fase d’ascens si guanya el Cadis
El somni va ser efímer. Les ensopegades reiterades dels rivals de més amunt havien obert una escletxa que el Girona hauria pogut engrandir si tan sols hagués estat capaç de lligar una remuntada a Lugo que es va escapar en l’últim sospir. L’oportunitat era d’or. Com totes les anteriors, però, els gironins la van desaprofitar. I l’ascens directe va passar de ser una expectativa que començava a agafar fonament a una utopia: és a quatre punts, quedant-ne només sis en joc, i amb tres equips davant seu. El Girona ha vist tancada amb crueltat la porta d’accés directe a l’elit, l’objectiu marcat des que va veure com una davallada sense fi l’expulsava de primera, i ara s’haurà d’agafar a la via indirecta. L’última carta. Primer, ha de superar el duríssim empat del Lugo a última hora, que va suposar una garrotada severa al vestidor. Després, haurà d’assegurar i preparar un play-off que acabarà de dotar d’exigència i desgast físic i mental un retorn a la competició que ha estat un no parar.
Oblidats els comptes per dalt, el Girona va estar atent ahir a tres dels quatre partits que tancaven la jornada i que acabaven d’aclarir posicions i distàncies. El més significatiu és que, un cop completada la 40a jornada, el Girona sap que s’assegurarà l’accés a les eliminatòries d’ascens si supera divendres el Cadis, que arribarà a Montilivi com a equip de primera divisió. La victòria permetria als de Francisco arribar als 63 punts, i amb un Fuenlabrada-Elx divendres, un dels dos no hi arribarà.
L’Almeria, que tenia els mateixos punts que el Girona, va superar el Rayo, que aspirava a situar-se a només un dels gironins. Els andalusos van fer la feina en la primera part (3-0), tot i que l’equip de Paco Jémez va reaccionar en la segona i els va fer patir. L’Almeria, tercer a un punt de l’ascens directe, avantatja de tres punts (i el goal-average) el Girona, que en canvi manté els quatre punts d’avantatge respecte del Rayo. L’Elx, que va jugar molta estona amb un home més, va fer la feina contra l’Albacete i tanca la zona de play-off amb dos punts menys que els blanc-i-vermells. I el duel directe entre l’Alcorcón i el Tenerife va acabar sense gols, fet que els complica a tots dos arribar a les eliminatòries. Els madrilenys són l’últim rival del Girona en la lliga regular, a Santo Domingo, en un duel que podrien afrontar ja sense cap possibilitat matemàtica.
Mai als llocs de dalt
El panorama seria radicalment diferent si el Girona no hagués badat a última hora a Lugo, perquè el segon lloc d’ascens directe, molt obert per les badades dels que hi aspiren, s’hauria posat a l’abast. La realitat que imposa la classificació, però, reflecteix que el conjunt blanc-i-vermell no ha arribat mai als llocs que per pressupost i expectatives havien de ser els seus. I quan hi ha estat molt a prop, no ha trobat la resposta adequada. El fet és que l’equip no només no ha ocupat zona d’ascens directe en tota la temporada, sinó que no ha estat mai més amunt del cinquè lloc. Penalitzat, sempre, per un rendiment pèssim a camp contrari, amb només tres victòries en tota la temporada i 16 punts de 60 possibles –el quart pitjor balanç per davant del Racing, el Ponferradina (15) i el Numància (12). A l’Anxo Carro, ni havent remuntat l’1-0, ni amb un rival amb ben pocs recursos ni tenint clar que els tres punts l’enfilaven a la lluita més llaminera, no n’hi va haver prou per liquidar la feina. Ara l’única esperança és que no quedin dos partits ni quatre, sinó sis, arribar fins al 2 d’agost i acabar trobant el premi per la via més llarga. L’equip ha canviat la cara amb Francisco, que té ara com a primera missió aixecar l’estat d’ànim del vestidor i mirar de convertir l’empat cruel a l’Anxo Carro en una lliçó, perquè badades com la del minut 96 al play-off no tenen remei. I després sí que ja no hi hauria cap més xarxa.