Ressaca per aprofitar
El Girona s’enfronta demà a un equip gadità ascendit diumenge a la nit, amb al cap per celebracions i no pas per preparar com cal el partit
Tot i que el curs passat l’Osasuna i el Granada van fer el ple, els precedents diuen que, un cop pujats, als equips els costa guanyar
Sense cap mena de confiança però sí amb un punt d’optimisme. Així és com ha d’afrontar el Girona el duel que l’enfrontarà al líder. El que hauria de ser un partit a vida o mort per als dos equips a falta només de dues jornades per a l’acabament del campionat va passar a ser un matx de vital importància només per al Girona, ja que el Cadis va certificar l’ascens a primera gràcies a la derrota del Saragossa contra l’Oviedo a La Romareda (2-4). El conjunt gadità està des de diumenge a la matinada celebrant el retorn a la màxima categoria catorze anys després, assistint més a actes institucionals o amb la seva afició que no pas trepitjant la gespa per preparar el partit a Montilivi com Déu mana. Evidentment, aquest fet no és garantia d’èxit per al Girona, però sí que dona als de Francisco un cert avantatge respecte al rival, que, això sí, arribarà a terres gironines sabedor que ha fet la feina i que li toca gaudir d’aquest treball ben fet en les dues jornades que li resten a segona A.
I és que l’alliberament que significa pujar a primera, per totes les repercussions que té en un club, estadísticament ha comportat baixades de braços o d’intensitat pels protagonistes. Tot i que el curs passat l’Osasuna i el Granada van fer el ple de punts en els enfrontaments que van disputar ja ascendits –els navarresos van sumar els nou darrers punts i els andalusos van vèncer en el partit de comiat–, en precedents d’anys anteriors les victòries solen escassejar entre l’eufòria dels clubs que han segellat els objectius amb antelació.
Més derrotes que victòries
Si bé el precedent recent de l’Osasuna i el Granada fa pensar el contrari, el curs anterior ni l’Osca ni el Rayo Vallecano van sumar cap punt. De fet, en la penúltima jornada, els aragonesos van perdre 0-1 contra el Nàstic, en un matx que va aixecar polseguera i que va acabar amb una obertura d’expedient per part de la lliga i investigat per la policia, la punta de l’iceberg de l’operació contra els partits arreglats anomenada Oikos.
En la temporada en què el Girona va aconseguir l’ascens històric a primera, la 2016/17, el Llevant es va convertir en l’equip que va pujar amb més jornades d’antelació (sis) en els últims deu anys. Ja com a equip de la màxima categoria, els valencians van aconseguir un balanç de dues victòries, un empat i tres derrotes en un tram final en què el mateix Girona va visitar el Nuevo Arcángel de Còrdova amb ressaca de celebracions i claudicant 2-1 contra l’equip andalús.
Amb el Girona involucrat indirectament, el curs 2014/15 el Betis va perdre els dos últims partits de lliga. El darrer, al Benito Villamarín contra l’Sporting, 0-3, un resultat que, juntament amb un gol a Montilivi en el temps afegit que significava l’empat a un del Lugo, el mateix botxí del partit de diumenge, deixava els gironins sense l’ascens directe, que va caure a les mans dels asturians.
Oportunitat aprofitada
El Girona ja va guanyar un equip ascendit el curs 2013/14, quan el Dépor va visitar Montilivi amb els gironins amb l’aigua fins al coll després d’estar amb un peu a segona B en la jornada anterior a El Toralín. En els primers passos de Machín a la banqueta, els blanc-i-vermells van superar els gallecs en l’última jornada (3-1) i van aconseguir la permanència més patida de la seva història, l’embrió de la gran trajectòria del tècnic de Gómara a la banqueta gironina fins a arribar a la màxima categoria.
Contra el Cadis, l’equip gironí té l’objectiu d’enfilar-se fins als 63 punts i segellar la seva quarta participació en un play-off d’ascens, una fita que sembla poca cosa per a l’equip amb el pressupost més elevat de la categoria, però que pot acabar sent la via del retorn a primera, a la fi, l’objectiu que es va marcar el club el dia després de baixar a segona A, el maig del 2019.