Jugar-se entrar al play-off en la penúltima jornada no era l’escenari esperat per ningú a Girona a principi de temporada. Els esdeveniments, però, succeïts d’una manera, no pas per casualitat –la planificació, les decisions, el rendiment en són la causa–, han acabat per marcar un camí sense pèrdua al conjunt blanc-i-vermell; queden dos partits i n’ha de guanyar un per ser a la promoció d’ascens, un mínim. I el primer és aquesta nit a Montilivi contra el Cadis, equip que ja és de primera divisió.

Tot i que el rival arriba a territori gironí amb ressaca, després d’haver celebrat un ascens que es va materialitzar diumenge, l’enfrontament representa una arma de doble tall per al Girona. D’una banda, l’equip groc no tindrà la tensió competitiva que sí que tindria amb alguna cosa en joc i, a més, té baixes de jugadors importants i titulars com Iza Carcelén, Juan Cala, Marcos Mauro, Pacha Espino i Choco Lozano. De l’altra, però, això mateix pot fer-lo un rival perillós, alliberat, i amb futbolistes a la gespa que durant la temporada han tingut menys participació i que tindran ganes de demostrar que poden tenir lloc a l’elit.

Francisco, conscient de tot plegat, confiarà en la base que ha alineat en la majoria de duels en què ha dirigit els gironins i, per tant, en aquest sentit, no s’esperen novetats. Tornarà Borja García a la mitjapunta, baixa a Lugo per un procés digestiu lleu, i també Juanpe, que tampoc va ser-hi per sanció, a l’eix de la defensa. El lateral dret, orfe per les lesions de Pablo Maffeo i Jordi Calavera, l’ocuparà Jonas Ramalho, que ja va participar a l’Anxo Carro en un matx que va acabar de la pitjor manera per als interessos blanc-i-vermells, amb la diana de Cristian Herrera en el minut 96 que va establir l’empat i va allunyar-los de l’ascens directe. Recuperar el grup del cop anímic que va significar l’ensopegada també ha estat una de les feines de Francisco durant aquesta setmana, llarga, tenint en compte la tralla que porta a sobre.

Per a la plantilla gironina, els dos punts perduts a Galícia van ser un revés definitiu en la lluita per la segona plaça, que donen per impossible, malgrat que matemàticament encara hi hagi possibilitats. I és que, tot i que són remotes, hi ha possibilitats que el conjunt blanc-i-vermell pugui acabar el campionat, dilluns, en l’última jornada, lluitant per pujar directament. Perquè es produeixi això, el Girona ha de guanyar avui i que l’Osca i l’Almeria, que s’enfronten al Numància i el Ponferradina, respectivament, rivals que es juguen la vida, punxin. Sigui com sigui, però, el camí dels gironins no marca res més avui que els tres punts.