El Barça B de García Pimi­enta és a només un par­tit de l’ascens a segona divisió A. El seu somni, més viu que mai. I ni tan sols ha neces­si­tat Ansu Fati ni Riqui Puig per plan­tar-se a un pas d’asso­lir el seu gran objec­tiu. Li va tocar patir de valent i arri­bar fins a la tanda de penals –en què va excel·lir mar­cant els cinc llançaments– només perquè li va fal­tar encert per resol­dre molt abans. El filial blau­grana va ser molt supe­rior al Bada­joz durant els noranta minuts del par­tit i ja hau­ria pogut sen­ten­ciar el duel en el pri­mer temps si hagués trans­for­mat alguna de les mol­tes oca­si­ons que va crear. Però va topar amb un mur a la por­te­ria del Bada­joz, amb un Royo infran­que­ja­ble.

I això que va estar des­a­for­tu­nat perquè els extre­menys van mar­car en l’única errada del Barça B en la pri­mera mei­tat, després d’una pèrdua de pilota de Monchu que va aca­bar amb el gol de Guzmán. El Bada­joz va defen­sar aquest gol també en una segona mei­tat domi­nada clara­ment pels de García Pimi­enta, que van tro­bar la seva recom­pensa amb un gol en el minut 82 de Rey Manaj.

En la pròrroga sí que el Bada­joz va fer un pas enda­vant i va estar millor que el filial blau­grana, que va saber resis­tir per arri­bar fins a la tanda de penals, en què Iñaki Peña va ser deci­siu atu­rant un penal i Monchu, que mal­grat l’errada va fer un gran par­tit, va fer el gol deci­siu.