Girona
VALERY FERNÁNDEZ
JUGADOR DEL GIRONA FC
“He de donar frescor i energia”
“Estic del tot convençut que assolirem l’objectiu”, afirma l’escalenc
“M’ha fet madurar molt. T’ho prens tot diferent”, diu l’extrem, que avui fa un any es va fer una greu lesió al genoll al camp del Derby County
He superat la por del principi. Et pot passar, però que no sigui per por o per anar-hi més fluix
Un any sense futbol és molt. He tornat motivat i la confiança del tècnic m’ajuda
Ens havíem mentalitzat per al ‘play-off’ i el pitjor és no saber què passarà, quan jugarem
Amb Francisco som més forts i tenim més confiança. Hi ha equip de sobres per a l’objectiu
Avui fa un any clavat que el Girona va guanyar al Pride Park Stadium un amistós contra el Derby County (0-2) recordat per les llàgrimes amb què va marxar del camp Valery Fernández Estrada (l’Escala, 23/11/1999). De seguida va assumir que havia rebut fort. Un trencament del lligament encreuat anterior, amb el menisc afectat, que en condicions normals li hauria impedit treure el cap aquesta temporada. El context, però, li ha permès irrompre amb força en el Girona de Francisco i aportar una energia necessària en una recta final que s’ha tornat a aturar sine die.
Recorda la jugada de la lesió a Pride Park?
Sí, i tant. Són moments que et queden gravats. Va ser una lesió molt dura, que ara sembla que hagi passat ràpid però ja fa un any. Ho recordo, però ho he afrontat de la millor manera possible. I la veritat és que estic content per com ha anat tot, per com he tornat i per les sensacions que tinc ara.
Temps per recuperar-se però també per pensar molt.
Molt. M’ha fet madurar. Et prens d’una manera una mica diferent tot el que comporta el futbol i, de fet, tots els àmbits de la vida. Dones valor a coses en què ni pensaves. El simple fet de caminar i tot. Quan no et pots ni moure, ho valores. Penso en com d’afortunats som, amb la feina que tenim, que és un privilegi.
La lesió el condiciona quan torna a jugar? Hi pensa?
Al principi sí que hi penses. Hi ha un procés, normal, de perdre la por. Però ja l’he superat. Ara no penso que em passarà alguna cosa. Estic content per això, també. Si ha de passar, passarà, perquè són coses del futbol, però que no sigui per la por o per anar-hi més fluix del que hi hauria d’anar.
Ha tornat amb molta energia. Són les ganes acumulades de tants mesos?
Sí. Vulguis o no, he estat gairebé un any aturat. I un any sense futbol és molt. Quan tornes, ho fas molt motivat, intentant fer un bon paper. Aquest és l’objectiu. Em sento amb confiança, perquè el nou mister me n’ha donat, i això també m’ajuda. Tinc minuts, que és el que un jugador necessita, i intento respondre.
Una energia molt benvinguda per a un equip amb molt desgast acumulat. És el que ha d’aportar?
És clar. Tots els companys fa un any que estan treballant molt. Jo ho veia des de fora, i ara que per fi em toca participar, he de donar aquest plus. De frescor, d’energia, de ganes. Soc aquí per ajudar l’equip en el que faci falta, i tant de bo pugui acabar tot amb l’objectiu que tots volem.
En pocs partits, ha jugat d’extrem, lateral i carriler. On el vol Francisco, a l’extrem?
En principi sí. Ell sol jugar amb quatre al darrere i amb extrems, que és on em sol provar. Li agrada que jugui d’extrem dret, un lloc on crec que em desenvolupo bé per l’un contra un, la rapidesa i la potència. Tinc més arribada i més responsabilitat ofensiva. També puc jugar de carriler o de lateral. Allà on em posi.
Sense Maffeo ni Calavera, potser tocarà ajudar al lateral.
Pot ser, sí. Estic preparat per si m’hi ha de posar, tot i que també hi ha Ramalho i Aday.
Ara, però, tot parat una altra vegada. Com viuen l’embolic amb el Fuenlabrada?
És fotut. Havíem acumulat molts partits jugant cada tres dies per arribar a aquests moments, que són els realment importants. I que justament a l’últim partit passi això, et talla la progressió. A més, estàvem en una bona dinàmica. Que al final no es perd, però vulguis o no, ens acostàvem al play-off i estàvem mentalitzats per afrontar-lo. El pitjor és la incertesa que hi ha, que no sabem què passarà. Però haurem de continuar estant mentalitzats per a quan arribi el moment.
Temen que no es pugui jugar el ‘play-off’ i es prengui una mesura dràstica com fer pujar el tercer?
No saps mai què pot passar. Però crec que el més normal és acabar la competició tal com estava previst. Crec que no seria just que pugés el tercer. No pensem en això, sinó a afrontar el play-off.
Amb una mica més de regularitat, s’hauria aspirat a l’ascens directe. Què ha faltat?
Hi estic d’acord. Sobretot a fora de casa, si haguéssim estat més regulars, estic segur que hauríem pogut assolir l’objectiu de l’ascens directe. Ho hem vist a prop, també perquè les ensopegades dels altres ens han concedit oportunitats. No ha pogut ser, i ara ens queda afrontar el play-off.
Pujar a través del ‘play-off’ tampoc és fàcil. Quins arguments té el Girona per a l’optimisme?
Crec que des de l’arribada de Francisco som un equip molt fort defensivament, que concedim poc, ens fan pocs gols, i la gent té molta confiança. Els jugadors estem al 100% centrats en l’objectiu i tenim equip de sobres per poder afrontar-lo amb les màximes garanties i determinació. Estic del tot convençut que assolirem l’objectiu. Sincerament, crec que som dels equips que arribem en millor moment al play-off. És fotut no saber quan arrencarà, però hem d’estar preparats.
Parla de la bona dinàmica. És senyal que relativitzen la derrota a Alcorcón? Francisco va fer molts canvis.
No va ser l’equip més habitual. De tota manera, crec que vam fer una bona primera part. És veritat que en la segona ens va fer mal una jugada en què vaig pecar, la del penal, i ens va costar. Però vaig veure l’equip competint i els que vam jugar vam donar la cara. Són coses que passen. No va acabar bé pel resultat, però les sensacions no van ser dolentes.
Hauria estat més just ajornar tots els partits? Es devien assabentar de l’embolic abans de jugar.
Sí. Teníem el dubte de si jugaríem o no. De fet, jo crec que el més normal hauria estat ajornar tota la jornada. Ara, es decideixi el que es decideixi, algun dels equips se sentirà perjudicat. És difícil que tothom quedi satisfet.
Què creu que han canviat amb Francisco?
Més claredat, més confiança. Els resultats hi han acompanyat, som un equip més intens i defensivament sabem més el què hem de fer. Francisco ens ha donat una frescor que necessitàvem. A vegades, canvis així van bé perquè l’equip agafi confiança i cregui en el que fa.
Té contracte fins al 2023. Es veu anys aquí?
Sí. Aquí hi estic molt bé. El Girona m’ha donat l’oportunitat de la meva vida, m’ha fet complir un somni, i la gent em té molt d’afecte. I al costat de casa. No puc demanar més. Tant de bo hi pugui estar molts més anys i continuar tenint alegries amb el club.
D’interès d’altres clubs ja n’hi havia l’estiu passat. Va ser real, ferma, la possibilitat de marxar?
Mai saps el que hauria pogut passar. Sempre hi ha alguna possibilitat, com amb tots. Però jo estava, i estic, molt content al Girona.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.