El nou repte de Francisco
Novell. El tècnic del Girona es veu immers en la lluita per l’ascens per primer cop en la seva trajectòria a les banquetes, després que tres dels últims equips que ha dirigit hagin descendit
Després dels positius al Fuenlabrada tot ha quedat aturat –tothom espera que la situació es desencalli aviat–, però el ritme vertiginós que portava el Girona abans d’acabar la lliga regular fa que costi de creure que Francisco Rodríguez no fa ni un mes que és l’entrenador de l’equip. L’andalús va agafar el càrrec quan quedaven sis jornades de lliga i de moment ha complert tots els reptes que tenia. El primer era el d’assegurar la presència del Girona al play-off i el segon era recuperar –o fer aparèixer per primera vegada segons com es miri– les bones sensacions de l’equip, que és el que ha aconseguit amb l’excepció de l’última jornada, que ja era força irrellevant.
Ara bé, a ningú se li escapa que el gran repte de Francisco comença ara. De fet, si no fos pels positius del Fuenlabrada ja l’estaria afrontant però ara toca esperar, reflexionar i preparar-se. I és que el Girona vol pujar a primera i Francisco ha de ser l’encarregat de guiar el vaixell amb aquest rumb. I en aquest sentit, el tècnic andalús és un capità novell. I és que mai, en els nou anys que fa que entrena, ha lluitat per un ascens. Amb un asterisc, i és que amb l’Almeria B en la temporada 2012/13 es va quedar a les portes de la promoció d’ascens a segona A només per la diferència de gols. Aquest és l’únic tastet –perquè no era ni de bon tros l’objectiu del club– que ha viscut el tècnic i que té com a referència per gestionar l’estat anímic i l’extramotivació que comporta veure’s a només un pas d’un ascens de categoria que a tothom li canviaria la vida. Per tant, l’andalús està obligat a recórrer a la seva experiència per buscar la tecla ideal com va fer Machín al seu dia i que va acabar amb l’ascens, encara que fos a la tercera.
Un canvi d’escenari
Si Francisco no s’ha vist mai en la lluita per l’ascens fins ara que ha aterrat al Girona és perquè els seus equips sempre han tingut l’objectiu de la permanència. Així va ser amb l’Almeria B a segona B, amb l’Almeria i l’Osca a primera i amb l’UCAM Múrcia i el Lugo a segona A. Set temporades diferents en què sempre la salvació ha estat entre cella i cella. A més, mai en situacions fàcils, un fet que explica que l’expedient de Francisco a les banquetes no reflecteixi les bones maneres que el món del futbol li veu. I és que en el seu currículum consten tres descensos. Amb l’Almeria, tot i ser-hi només les primeres 14 jornades i deixar l’equip fora del descens; amb l’UCAM, on va arribar a mitja lliga per obrar un miracle i es va quedar a només dos punts, i amb l’Osca, amb qui, tot i estar-hi 30 jornades, la salvació el curs passat semblava un objectiu inassumible per al club.
Lògicament, ara el tècnic vol deixar enrere aquestes temporades que no han acabat amb un bon gust de boca i posar, per primera vegada, el gomet verd d’un èxit que converteixi les sensacions que transmet a la banqueta en una realitat estadística.
El primer pas, contra el seu passat
El nom de Francisco i l’Almeria fa gairebé 20 anys que van de bracet, encara que ja faci temps que no és al club. Nascut a Almeria fa 42 anys, Francisco es va iniciar com a futbolista al Polideportivo Almeria, però la temporada 2001/02 va fitxar per l’Almeria a 2a B. Allà va començar la seva relació, que va tenir una primera etapa de tres anys amb l’ascens a 2a A inclòs. Després d’un curs a primera amb l’Albacete, Francisco va tornar a l’Almeria, amb qui va jugar dos cursos més fins a aconseguir l’ascens a 1a per primera vegada en la història del club. A l’elit, però, no hi va jugar amb l’equip andalús i ja no hi va jugar més.
Un cop va decidir retirar-se a només 32 anys i començar l’aventura a les banquetes qui li va tornar a obrir les portes va ser l’Almeria, on hi va estar quatre temporades. Les dues primeres amb el filial a 2a B, fins que l’estiu del 2013 el club va confiar en ell per donar-li les regnes del primer equip, que acabava d’aconseguir l’ascens a primera. A l’elit, Francisco va aconseguir la permanència la temporada 2013/14 i el curs següent el club el va destituir quan només s’havien jugat 14 jornades tot i estar fora de la zona de descens –l’Almeria va acabar perdent la categoria–.
Arribar i moldre, a l’abast de pocs
Si Francisco acaba aconseguint l’ascens amb el Girona, el mèrit serà doble, i és que no hi ha gaires entrenadors que tinguin l’oportunitat d’arribar a un club en les últimes jornades de lliga i portar-lo a l’elit. De fet, des que es va instaurar el nou sistema de promoció d’ascens a primera amb el play-off entre el tercer, quart, cinquè i sisè classificat, només hi ha cinc entrenadors que després d’aterrar a un club quan quedaven menys de deu jornades per acabar la temporada hagin accedit al play-off. I Francisco intentarà aconseguir el mateix que va fer Sergio González amb el Valladolid en el curs 2017/18. El català va arribar quan quedaven vuit jornades i en va tenir prou per acabar en la cinquena posició i assolir l’ascens en el play-off abans que el Rayo o l’Sporting, que eren els grans favorits. Sergio és l’únic precedent al qual es pot agafar Francisco, i és que el curs passat ni Víctor Sánchez del Amo amb el Màlaga ni Pep Lluís Martí amb el Dépor ho van aconseguir, ni tampoc Abelardo i Josico amb l’Sporting i Las Palmas, respectivament, quan hi van arribar en el tram final del curs 2013/14.