[D]
0
Girona
GIRONA - 12 agost 2020 2.00 h

Eloi Amagat

Exjugador del Girona FC

“La consistència amb el nou tècnic és vital”

“L’experiència ha d’enfortir el Girona”, explica l’excapità, que va viure des del camp els tres anteriors ‘play-off’

“Ha pogut treballar d’una manera més estable que els rivals”

El missatge a l’estiu va ser massa ambiciós. L’adaptació va ser complicada, i el públic ja li exigia més del compte
Estem preocupats. No es pot acceptar que a 2a B no ens considerin professionals. Això és faltar al respecte
- GIRONA

Eloi Ama­gat Ari­many (21/5/1985) pot par­lar amb pro­pi­e­tat dels play-off d’ascens a pri­mera perquè va viure des del camp els tres que, des del bri­llant curs de Rubi, va dis­pu­tar el Girona, tots amb mal final. Pen­dent de què passa amb el fut­bol de segona B, l’ara mig­cam­pista de l’Olot valora les pos­si­bi­li­tats d’èxit del Girona en la seva quarta fase d’ascens en set anys.

El Girona s’ha con­ver­tit en un clàssic dels ‘play-off’ d’ascens. L’ajuda en alguna cosa, això?
Jo crec que sí. Haver vis­cut tan­tes situ­a­ci­ons, amb un mateix desen­llaç però cadas­cuna dife­rent, ajuda. L’experiència ha d’enfor­tir el Girona. Els rivals que tindrà, espero que en siguin dos, també tenen experiència a pri­mera. En un play-off, tot és molt igua­lat i no hi ha favo­rits clars, tot i que jo crec que, pel que hem vis­cut, el Girona pot ser lleu­ge­ra­ment favo­rit. Ha man­tin­gut una esta­bi­li­tat que els altres no han pogut tenir. A Sara­gossa i Alme­ria, hi ha hagut casos recents posi­tius de coro­na­vi­rus, que els ha fet parar i arren­car. I l’Elx no sé si con­fi­ava gaire que el Fuen­la­brada per­dria. Crec que el Girona sem­pre s’ha man­tin­gut cen­trat en la seva feina, sense posar-se en grans guer­res, espe­rant les dates. Ha pogut tre­ba­llar d’una manera més esta­ble que els seus rivals.
Coneix i deu tenir con­tacte encara amb juga­dors. La tem­po­rada se’ls deu fer eterna.
Estan des­gas­tats, sí. Ja no només física­ment, sinó sobre­tot men­tal­ment. És com­pli­cat que hi hagi hagut tan­tes inter­rup­ci­ons i inde­ci­si­ons. No és bo, però si com a mínim dins tens una tran­quil·litat i esta­bi­li­tat, et pot fer estar davant dels rivals.
Sense estar-hi acos­tu­mats, jugar a doble par­tit con­di­ci­ona molt?
El més impor­tant és que a l’últim tram de la tem­po­rada han acu­mu­lat moltíssims par­tits en pocs dies. Això farà que ja no sigui un han­di­cap haver de jugar dijous i diu­menge. En aquest play-off atípic, jugar a casa o a fora no serà tan impor­tant. Hi ha rivals que acu­mu­la­ven més gent al camp, segu­ra­ment amb més pressió. Això tam­poc deter­mi­narà qui puja a pri­mera.
Què ha de fer valer el Girona? Stu­ani?
Stu­ani és una rea­li­tat. La dependència que ha tin­gut l’equip d’ell és molt impor­tant, però és que és un juga­dor de l’equip. La gent es pre­gunta què pas­sarà quan falli Stu­ani. I si no falla? Crec que el Girona ha de fer el seu par­tit, amb la solvència que ha demos­trat des que ha arri­bat el nou cos tècnic. He vist que sem­bla més un equip de la segona divisió que pot aspi­rar a com­pe­tir on sigui i con­tra qual­se­vol equip. I havent-hi anada i tor­nada, aquesta con­sistència que va demos­trar en els últims par­tits és vital. Inten­tar no encai­xar a casa, i si pot ser gua­nyar, ja seria molt bo. Poques vega­des passa en un play-off que l’eli­mi­natòria es deci­deixi en l’anada.
Els resul­tats del Girona a fora són molt dolents. S’agafa més a la imatge amb Fran­cisco que als números?
Quan ini­cies un play-off, gai­rebé ho fas de zero. És veri­tat que la fia­bi­li­tat lluny de Mon­ti­livi no ha estat gens bona, però, jugant anada i tor­nada, has d’apro­fi­tar el fet de tenir el par­tit a casa, però sense tor­nar-te boig ni voler deci­dir l’eli­mi­natòria.
La tem­po­rada, arren­cada amb dis­cur­sos molt ambi­ci­o­sos, ha estat irre­gu­lar. Què creu que ha pas­sat?
Crec que, entre tots, es va con­fon­dre una mica amb un mis­satge massa ambiciós. Que l’objec­tiu sí o sí era pujar. Tots ple­gats, clubs i entorn, hauríem d’haver estat més cauts. A més, amb l’experiència de les difi­cul­tats que hem vis­cut, de desen­llaços dramàtics. Un mis­satge tan clar i ambiciós fa també que la pròpia afició cre­gui que allò ha de ser el nor­mal. L’adap­tació va ser com­pli­cada, i el públic ja li exi­gia més del compte. Per més que diguin que tens la millor plan­ti­lla o la més cara, no tot és tan matemàtic o sen­zill.
Tants entre­na­dors, mal senyal.
Que hi hagi tants can­vis vol dir ines­ta­bi­li­tat, vol dir pro­ces­sos d’adap­tació, etcètera. No és un bon símptoma. Però sem­bla que amb el defi­ni­tiu hi va haver un canvi impor­tant, que es va notar, i amb aquesta inèrcia s’afronta el play-off. No acos­tu­men a tenir èxit equips amb tants can­vis, però no és impos­si­ble, evi­dent­ment.
Tem que sense ascens el Girona es com­pli­qui el futur? L’esce­nari can­vi­a­ria bas­tant.
Segur que hau­ria de can­viar. Només per la com­pen­sació pel des­cens, ja ha de ser dife­rent. Crec que es va fer una aposta molt forta perquè fos aquest any, però al final la gent que deci­deix sap com va el fut­bol. Gas­tar-se molts diners no és sinònim d’èxit asse­gu­rat, i segur que s’han plan­te­jat els dife­rents esce­na­ris. Amb el que ha acon­se­guit el Girona d’esta­bi­lit­zar-se, no crec que hi hagués un canvi bru­tal si no s’assolís l’objec­tiu. També tenim la sort que qui és part de la pro­pi­e­tat sem­pre ha transmès que vol un pro­jecte a llarg ter­mini. Estic segur que el Girona con­ti­nu­a­ria bus­cant l’objec­tiu de tor­nar a fer el salt, però sabent que n’hi ha molts que bus­quen el mateix.
Pujar sense públic. Amb la fes­tassa que hi va haver aquí per l’ascens…
Això sabria greu, no poder gau­dir d’una festa que va ser espec­ta­cu­lar, però ningú s’ima­gi­nava que viuríem aquesta nova rea­li­tat. Encara que la cele­bració sigui des­cafeïnada, el premi serà el mateix. Tant de bo sigui el Girona i ho puguem cele­brar més enda­vant, tot i que de la manera que ho vam viure la pri­mera vegada serà impos­si­ble.
Els dub­tes es mul­ti­pli­quen a par­tir de segona B. Com ho viuen?
És real­ment com­pli­cat i estem molt pre­o­cu­pats. O no ens expli­quen la veri­tat o tot està en mans de gent que impro­visa. El que no es pot accep­tar és que no ens con­si­de­rin pro­fes­si­o­nals. Una per­sona que està a 600 quilòmetres de casa entre­nant cada dia, amb aquesta única font d’ingres­sos, i que li diguin que no és pro­fes­si­o­nal, és fal­tar-li al res­pecte. Almenys que no ens diguin això, que a segona B no som pro­fes­si­o­nals. Bur­ros del tot, tam­poc ho som. Ja sabem de què depèn que et con­si­de­rin pro­fes­si­o­nal o no.

Eloi: “Allà ens van passar per sobre”

X. Masachs

Eloi Amagat: “Va ser una temporada que vam disfrutar moltíssim, amb molt bon nivell de l’equip i fent molt bon futbol. Vam estar aspirant fins a l’últim tram de la lliga a assolir l’ascens directe i hi va haver alguns partits complicats, sobretot el que vam perdre a casa contra el Xerez (2-4). En el play-off, després d’eliminar l’Alcorcón, ens vam trobar l’Almeria, que era un equip molt potent. En l’anada a Montilivi, vam tenir la mala sort d’encaixar un gol i de fallar un penal (0-1). I a Almeria, és veritat que no vam tenir cap possibilitat. Ens van passar per sobre. Físicament, tècnicament i en tots els sentits. En qualsevol cas, crec que va ser una temporada il·lusionadora, segurament el principi que tothom pogués començar a adonar-se que el Girona podria seria capaç de fer el salt definitiu.”

Eloi: “Creia que l’oportunitat havia passat”

X. Masachs

Eloi Amagat: “El tercer assalt amb mal final va ser frustrant. Recordo converses amb gent del club en el sentit de dir que les oportunitats ja les havíem tingudes i que o havíem tingut mala sort o no n’havíem sabut més. Va ser complicat, després de perdre aquell play-off contra l’Osasuna, tornar-nos a il·lusionar i fer creure que es podia pujar. Vaig pensar que la nostra oportunitat ja havia passat. Havíem anat a més en la lliga, fins a arribar al play-off en el quart lloc. I després d’eliminar el Còrdova, ens trobem l’Osasuna. Crec que vam fer un partit molt bo a Pamplona, tot i la derrota (2-1). Aquí segurament ells van ser superiors (0-1). Però tampoc crec que fallés res de concret. Es decideix per detalls, no has de fer res mal fet. Petites diferències entre dos equips que es juguen moltíssim, que tenen a l’abast un premi majúscul, i que al final un s’endú per detalls.”

Eloi: “L’any més estrany i més dur”

X. Masachs

Eloi Amagat: “D’entrada, vull recordar que la temporada va ser espectacular. Quan van passant els anys, ho hauríem de valorar més, perquè sembla que només es recordi el drama del Lugo. L’equip va fer una temporada brutal. Qualsevol altra temporada, amb aquella puntuació en la lliga (82 punts), s’hauria pujat de sobres. Després del cop del Lugo, arriba el play-off. Va ser l’any més estrany i més dur. A La Romareda, ja ningú s’esperava un 0-3, que és veritat que va ser enganyós per com va anar el partit, però molt contundent. En la tornada, es va optar per donar descans a jugadors que anàvem molt justos i carregats, que crec que era una decisió correcta per la contundència del 0-3. Ens van anar marcant gols i ens va entrar la por i la pressió, i acabem eliminats en un any que és gairebé tràgic.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)