Un projecte imponent
Més de dos anys de construcció. Els impulsors van encarregar a l’arquitecte Josep Ros Casadevall “un estadi de primera”. Les obres van costar uns 30 milions de pessetes
Els impulsors de l’estadi que substituïa les quatre dècades a Vista Alegre tenien la intenció de fer coincidir l’arribada al nou recinte amb un impuls esportiu que situés el Girona FC en el panorama estatal. D’aquí que el projecte fos molt ambiciós. “Tenim un terreny de primera divisió i tenim una província 100% esportiva. L’únic que no tenim és una categoria d’acord amb la realitat actual del Girona”, va explicar el president, Narcís Codina, al diari Los Sitios, el mateix dia de la inauguració. “Primer s’ha de pujar a segona, i estar-hi poc. Un any com a novetat, bé; dos anys, regular. I tres, un fracàs econòmic. S’ha d’anar a segona i fer el gran salt”, va raonar el president. El fet és que el salt no va arribar, i l’atracció que representava el nou recinte, sense una categoria potent, va anar perdent l’encant entre els aficionats. El Girona, que no jugava a segona divisió des de 1959, va marxar de Vista Alegre com a equip de tercera divisió, categoria de la qual no va saber sortir fins que, el 1977, es va integrar a la segona B, que s’acabava de crear. Tot plegat va convertir, amb els anys, un estadi pensat en gran en un camp gairebé desèrtic.
Inspiració a Sabadell
“Els set magnífics” van adquirir els terrenys a finals de 1967. Van encarregar el projecte a l’arquitecte bescanoní Josep Ros Casadevall, que quan estudiava a Barcelona havia treballat en l’equip d’arquitectes que van construir el Camp Nou. Per a la nova seu del Girona, es van inspirar en la Nova Creu Alta de Sabadell, inaugurada el 20 d’agost de 1967 (el conjunt vallesà era a primera). L’estadi del Girona va ser una de les grans obres de Josep Ros Casadevall (1927-2008), que també és autor d’edificis com ara la Torre Catalunya, a la plaça Catalunya de Girona, i el gratacel de Salt. Natural de Bescanó i resident a Girona, Ros va ser president de la demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (Coac) entre el 1968 i el 1971.
L’empresa constructora de l’estadi va ser Fomento de Obras y Construcciones. Les obres es van allargar més de dos anys i, segons els càlculs de la directiva en el moment d’instal·lar-s’hi, van costar uns 30 milions de pessetes. La voluntat era tenir un recinte amb una capacitat superior als 15.000 espectadors –era agosarat fixar una xifra exacta sense seients–, tot i que van ser superats amb escreix el dia de la inauguració, amb uns 20.000 espectadors per veure el duel entre el Girona i el Barça. A l’arrencada imponent, però, li va faltar continuïtat.